Quedar amb el Mohawk sempre té riscos, sobretot quan la via l'ha triat ell... Però feia tan temps que no escalàvem junts, que valia la pena de córrer els riscos que calguessin.
La via ja tenia un aspecte sospitós, només cal veure la foto o la ressenya del recorregut. A més, coneixent la qualitat de la roca osonenca... Vaja, que imaginava on anava.
D'entrada feia calor, tot i estar a l'ombra, però l'aproximació no ha estat complicada. Des de Sentfores el camí que baixa a la riera és evident, i seguir-la cap a l'est ha estat senzill.
El primer problema ha estat quan hem vist que els parabolts del primer llarg estaven a l'altra banda d'una muralla d'ortigues. Amb un bastó i una mica d'intuició hem aconseguit arribar força sans a peu de via, que semblava el més difícil.
La via comença amb una fila de parabolts no massa propers, i les dificultat de la ressenya són ben obligades si no fas alguna trampa important. El Mohawk ha pujat molt bé, a mi m'ha costat força més, sobretot perquè quan et comences a penjar després el lliure costa. I el meu nivell és el que és.
I tot i que la roca és prou bona per ser Osona, l'arribada a la reunió és una rampa de terra on no estaria de més que hi hagués un tros de corda!!
El segon llarg comença contundent, jo no he passat, així que ha seguit ell tirant al davant. És un desplom que no hem pogut fotografiar perquè altra feina teníem!
Després ens hem posat el frontal, dins de la cova, on la via passa per una racó fosc i molt estret. Sortir-ne és el què més m'ha agradat de la via!!
Bé, almenys les reunions no són incòmodes, i allà la calor no hi arriba.
Continuo el tercer llarg, que consisteix en un replà polsegós en direcció cap a fora, Allà, veig que el quart llarg és molt curt i els empalmo.
El teòric quart llarg és una rampa llisa però molt protegida.
Ja només ens queda el llarg de sortida, força curt, però amb un inici contundent de preses romes i arrodonides.
Aquí la roca és una mica millor. A mi em costa algun pas i faig algun A0, però no té res a veure amb el primer, és molt és agraït!
Després seguim el rastre que ens deixa al camí, que seguint-lo cap a l'esquerra ens torna a Sant Salvador de les Gorgues, on havíem deixat el cotxe.
2 comentaris:
Doncs sembla interessant amb aquesta calor, almenys dins la cova estarieu fresquets.
Records al Josep !
Si, la temperatura va ser prou agradable i no ens va tocar mai el sol, però tan a fora com a dins de la cova vam suar la cansalada de mala manera. Ara, a l'hivern l'hauríem suat igual!!
Publica un comentari a l'entrada