A finals de juny vaig marxar tot sol 5 dies cap al Vercors amb la intenció de fer una travessa pel massís. Reconec que hi vaig donar moltes voltes... Primer vaig descartar l'opció d'anar en tenda i fogonet, pel pes. Gaudeixo molt més quan puc caminar amb menys pes, què voleu que us digui!
Però llavors el problema era l'allotjament, que vaig resoldre llogant habitacions als llocs de pas. Al final van ser 4 intenses jornades per aquest racó tan idíl·lic.
Així que vaig sortir de casa en cotxe fins a Clelles, al sud de Grenoble, des d'on surten trens que hi porten força sovint. D'allà, en bus, vaig arribar a Meaudre, al bell mig de la plana nord, on vaig dormir.
El segon dia vaig caminar cap a Autrans i vaig pujar a la carena per un terreny molt forestal.
A la carena aviat era al primer cim, la Signal de Nave.
Un dels trets més espectaculars del massís calcari del Vercors són les cingleres que l'envolten per l'exterior, aquelles cingleres que tantes vegades hem vist des de l'autopista abans d'arribar a Grenoble. Ara hi pensava, després de pujar a la carena, perquè el camí el què fa és anar-les seguint per la vora fent una mena de semi-cercle.
Així que, de tant en tant, s'obre i et situes una mica mirant cap a la plana francesa, i descobrint l'autopista esmentada.
Aquestes cingleres que defensaven el massís, van fer que s'hi concentressin els resistents francesos. I les planes interiors, eren llocs on els aliats els hi podien fer arribar armes i queviures. Però aquest mateix aïllament els va deixar atrapats allà quan els alemanys se'n van cansar i van decidir eliminar-los, perquè no en van quedar gaires per explicar-ho...
A la imatge de sota es veu molt bé la forma de sinclinals penjats que tenen les valls, com aquesta de la Sure.
De baixada cap a Engins, es nota encara més la naturalesa calcària del massís, quan travessem una interessant plana de lapiaz.
I al fons ja endevino el nucli de Saint Nizier, on dormiré avui després d'una contundent darrera pujada des d'Engins!
El tercer dia surto de Saint Nizier i pujo la Moucherotte, el cim que domina el poble pel vessant oest, i Grenoble pel vesant est. Impressiona la gran ciutat tan a prop sota la cinglera!
Avui el temps ha millorat molt, fa un dia bonic, net i no gaire càlid, i el camí promet ser molt agradable.
I és que a mitja baixada, el camí es transforma en un recorregut planer i en balconada des d'on es va gaudint sempre d'una molt bona perspectiva de tota la plana de Lans-en-Vercors i Villard de Lans.
Per travessar l'altiplà, els Hauts Plateaux, el quart dia vaig sortir del darrer nucli habitat i vaig arribar al primer de l'altre costat que tingués allotjament. L'Altiplà és una immensa reserva natural sense gaire res, fins i tot amb pocs punts d'aigua, que la majoria fan en un parell de dies dormint en tenda.
Jo la vaig fer d'una tirada que al final va sortir de 51 kms, però tot és qüestió de mentalitzar-se i aixecar-se ben aviat!!
Així que, ben d'hora, ben d'hora, em vaig endinsar a l'Altiplà.
Un Altiplà salvatge, travessant boscos que fa segles que no s'exploten, i espais oberts on hi pasturen alguns ramats. Ramats protegits, que això és ple de llops i quan poden, alguna ovella fan baixar!
Tot i que reconec que a mi, el que em fa por, són els mastins protectors dels ramats, més que els llops...
Travessant l'Altiplà trobes també alguna cabana més o menys rònega, que permet passar-hi la nit, com la cabana de Carrette, on encara hi havia un parell de noies que s'acabaven d'aixecar.
Després, el camí enfila en direcció al Grand Veymont, el cim més alt del Vercors, que acabaré voltant per sota.
Aquest cim serveix de referència mentre vas travessant l'Altiplà, a mesura que te'n vas allunyant, saps que t'estàs acostant al seu final.
I bans de passar pel coll de Pison, on s'acaba l'Altiplà, passem per una altra cabana, la de Pré Peyret, també en prou bon estat.
Després del coll de Pison, travessem la plana del Rei i s'acaba de cop l'Altiplà i el camí fantàstic, és a la vora del circ d'Archiane. Ara el camí s'enfonsa dins d'aquest circ espectacular. Primer per una mena de tartera, i després per un aeri flanqueig que acaba en una llarga baixada fins el nucli d'Archiane.
Però per acabar la jornada encara he de pujar fins al poblet de Bénevise on hi ha gite rural fantàstic. Com a final d'etapa vaig poder tastar la millor cervesa del recorregut i un sopar a l'alçada de la cervesa!!
El darrer dia va ser curt i agradable, que va començar amb una llarga pujada voltant la roca de Combau.
El camí acaba arribant al pas de l'Essaure, on apareix al davant el Mont Aiguille. Una imatge que ja no deixarem en tota la baixada cap a Chichilianne.
I de Chichilianne, només cal seguir algun tram de camí i de carretera per arribar a l'estació de Clelles, on trobo el meu pobre cotxe sa i estalvi, que m'acabarà portant avui mateix a casa!!
Al Wikiloc hi he deixat els 4 tracks dels 4 dies de caminada, per si poden ser útils:
1 - De Meaudre a Saint Nizier per la cresta. 33,6 km. 9h. 1.940 m+
2 - De Saint Nizier a Corrençon passant per la Moucherotte. 32,3 km. 8h. 1.250 m+
3 - De Corrençon-en-Vercors fins Archiane i Benevise. 50,7 km. 12h. 2.600 m+
4 - De Benevise a Clelles. 18,5 km. 3h30'. 650 m+
2 comentaris:
Quina travessa/aventura Joan ! sort que no vas enganxar boira...com et guiaves, GPS o mapes?
Una caminada fantàstica, en pots estar segur. Un indret excepcional. Portava mapes i tracks per assegurar, que mai se sap!!
Publica un comentari a l'entrada