4 d’abr. 2021

Roc de Rumbau, Pilié Fusté

Amb el descofinament comarcal hem pogut tornar a quedar amb el Pep al nostre enyorat Alt Urgell. I hem anar a veure de què anava aquesta curiosa via oberta a finals de l'any passat en un pany de paret on fins ara no n'hi havia cap.

A sobre deixo la ressenya original, treta dels aperturistes a la web Eskkalades, on hi trobareu tota la informació detallada.

Bé, dir d'entrada que la via no és gaire fotogènica, ja que els  millors trams queden amagats des de les reunions, i si anem amb una única càmera, encara més! així que disculpeu les fotografies...

Amb la descripció de l'aproximació no hem tingut cap problema per trobar el peu de via, deixant el cotxe a 25 metres de l'inici del camí. I del primer llarg, poca cosa, només cal veure com és a sota.
Ben aviat la roca ens ha sorprès una mica, l'esperàvem més consistent en els trams senzills... així, el segon llarg comença amb un pas explosiu que hem fet des del cim del bloc caigut i roca compacta, i després arriba un flanqueig que fa una mica d'angúnia. 

Però és la tònica de la via, apta per a escaladors valents. No diuen que no hi ha mala roca si no escaladors dolents? Doncs amunt!

El tercer llarg també té dues parts, una inicial molt compacta, i una segona amb massa terra, però aquest és un llarg que m'ha agradat!
El quart comença molt bé, també, i acaba fatal, enmig dels garrics. Pensava que potser amb alguns trams de corda en aquests llocs tan terrosos on potser caldria anar amb piolet, la via guanyaria moltíssim!!

Ara arriba el què per mi és el tram més interessant de la via, els darrers 3 llargs.

El cinquè és molt agradable, fissura i placa fins la reunió. Es fa curt.
El sisè és més llarg i intens, engega amb un slab magnífic i arriba a un esperó que finalment dóna una mica d'aire a la via. Un esperó on caldria netejar-lo una mica més per poder provar-lo més en lliure, però ben estètic. Només és una llàstima el tram final fins la reunió, a sobre, on un tros de corda....
Després fem els dos darrers d'una única tacada, la penúltima reunió  no la vam veure però tampoc la vam buscar, la corda no frega tant com per parar-hi. És un llarg bonic, amb una roca de cine, potser caldria una assegurança almenys al mig de la primera placa? Només és una suggerència. 

Finalment som dalt, on fem la foto i reflexionem sobre la via. Encara necessita madurar una mica, hi ha uns corredors de terra molt desagradables i, fins i tot perillosos, com el canvi de reunió de dalt. A l'esperó no et pots agafar enlloc fora de la línia de parabolts, tot cau. Una mica de neteja extra i algun tram de corda la convertirien en una via molt més interessant!!

I pel què fa a la baixada, vam optar pel camí de les Carreres, molt ràpid i intens, que et deixa ràpidament al cotxe i acaba de rematar la jornada! 

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Com es sol dir, "per a col·leccionistes"! I sí, hi ha algun tram que es fa millor amb piolet que amb peus de gat!!!

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats parella! veig molta sorreta i herbes, Joan, que t'estàs entrenant per venir a Sant Llorenç?