5 de gen. 2021

Martí Aran, nova via a la solana de Queralt

Aquest final d'any de confinament municipal ens ha deixat tancats als voltants de Berga, i hem aprofitat per escalar a Queralt i redescobrir la gran quantitat de zones interessants per fer-hi esportiva. 

Però la vista no ens deixava tranquils quan miràvem la solana de la muntanya, hi havia una línia que havíem d'explorar. Així que el dia 15 de novembre vam agafar les eines habituals més el martell i els claus i vam pujar pel camí de l'aproximació de la via Mossèn Tronxo fins a peu de paret. Allà vam haver de travessar la garriga fins on vam trobar un pany de paret interessant.

Una roca millor del què pensàvem i unes possibilitats d'autoprotecció elevades, afegits a un bon nas per trobar l'itinerari, van fer que aquell dia sortíssim per dalt sense netejar gaire ni haver de foradar la roca!! Després hi hem tornat, hem arrencat argelagues i algun garric, hem protegit millor alguns passos de placa i hem instal·lat bones reunions.

Finalment ha quedat una via prou maca.

L'aproximació és pràcticament la mateixa que per la via Mossèn Tronxo (a sota). Des de Fumanya, seguim el camí del serrat de Fullaracs durants uns 10 minuts, fins trobar una cruïlla. Marxem a la dreta per un petit corriol durant uns 100 metres, fins unes alzines, llavors seguim a l'esquerra pel camí evident i marcat amb fites, que  puja per unes tarteres i es fica al bosc, a la dreta.

Ara el camí l'hem netejat i se segueix bé. Arribats al peu de la paret, cap a l'esquerra anem a la Mossèn Tronxo i a la dreta a la Martí Aran. El peu de via és evident, hem fet una mica de plaça al mig dels garrics.
El primer llarg puja per un bonic esperó força compacte, seguint un conjunt de plaques amb forats i petites escletxes. Hi vam poder posar 3 bons ponts de roca, que amb un espit al mig de la placa més compacta i algun friend, ens permetrà arribar a la reunió sense cap perill.

Si la placa no us atreu prou, sempre podeu pujar per la bona bavaresa de l'esquerra, on hi entra bé el camalot#2.

A la reunió hi ha dos parabolts en l'únic tram de roca compacta, just sota el cable telefònic.
El segon llarg és d'enllaç, flanqueja a la dreta entremig dels garrics on cal mirar de no relliscar (III), i després segueix un esperó fàcil de roca fins un punt on cal anar clarament a la dreta i arribar caminant fins a la segona reunió. Allà també hi trobarem 2 parabolts. I al llarg, 3 bagues vermelles.
El tercer llarg comença per una magnífica placa de còdols, que només té un petit problema: és massa curta! Vertical i amb les preses justes, és una petita meravella. 

Aquest tram té dues possibilitats, per la dreta (dos ponts de roca) és per on vam pujar el primer dia, però el trencament d'algunes preses l'ha convertit en un pas complex. En canvi, si pugem pel dret (1 parabolt i 1 pont de roca), desploma més però és més fàcil i bonic.

Després només caldrà seguir l'aresta, que es va tornant cada cop més esmolada i, abans de la reunió caldrà fer algun pas d'equilibri... S'arriba a la reunió per un caminet obert enmig de garrics i alzines, i la reunió la farem als arbres.
El darrer llarg l'iniciarem flanquejant cap a l'esquerra, per sota d'un petit sostre i després ens hi posarem al damunt anant a la dreta.

Després només caldrà tirar recte amunt, enllaçant les millors plaques. És el llarg més continu dels quatre, i hi trobareu una baga, 3 ponts de roca, un clau i un espit.
Aquest llarg segueix l'esperó evident que hi ha damunt la capella de Sant Jaume, però va per les plaques de l'esquerra i el seu recorregut evita possibles caigudes de pedres damunt del camí de la solana de Queralt.

Dalt, hi trobarem un parell de parabolts, i un caminet obert entre les alzines que ens deixarà al camí de la solana, prop de la tercera capella, en molt poca estona. Seguint aquest camí en sentit descendent arribarem ben aviat a Fumanya.

Al final ha quedat una bona via semblant a altres que pugen per aquest vessant de la serra de Queralt, a través del seu peculiar conglomerat calcari i la seva vegetació. Molt aconsellable per escaladors que fugen de les línies de parabolts i no necessiten massa dificultat per gaudir de l'escalada, i que es pot combinar fàcilment amb altres existents a la muntanya com la Mossèn David o la Queraltina.

4 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona Joan i company, fa bona pinta, quan podem li farem una visita. Però és pot escalar?, no ho va prohibir l'Ajuntament de Berga?

Gatsaule ha dit...

És un tema complex, ha posat rètols però davant l'emprenyada dels escaladors (no ha estat una regulació normal si no una imposició sense gaire fonament...) ho estem parlant per tirar-ho enrere i mirar realment el què cal regular.

Ara, de moment els rètols estan posats i el que hi ha és el compromís de no sancionar.

En tot cas, el sector per on va la via queda fora de la zona de protecció de fauna, flora o amb perill de despreniments damunt dels camins, així que no hi ha cap problema.

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan ! si a la Mossèn Tronxo vas saber trèure petroli de la poca roca bona que hi havia, aquí sembla que gaudirem! Espero que pugem pujar a tastar-la abans no faci massa calor...

Gatsaule ha dit...

Tots ens morim de ganes de que això s'acabi... Fins i tot aniria a Sant Llorenç, jo!!