Pedra de tartera a la Paret Bucòlica

Dissabte passat vaig tornar a la Paret Bucòlica, aquest cop amb la Queralt. L'objectiu: la via Pedra de tartera, una via curta, amb una roca extraordinària i plena de parabolts. Una bona via perquè la Queralt torni a retrobar-se amb la roca, una bona via perquè tot el què passa de V+ es pot fer en A0. 

Però només el què passa.... Els trams de V+ no són cap broma! I, tal i com veiem a la ressenya de Desventuras y milagros, n'hi ha uns quants.

Fem l'aproximació per la canal d'accés i ben aviat ens hi posem. El dia no és tan assolellat com prevèiem, però ens permetrà escalar en màniga curta almenys els primers llargs. 

I l'entrada és tal com l'esperàvem, una roca molt bona, una fila de parabolts i una dificultat interessant.

Al segon llarg cal anar a la dreta per una cornisa senzilla fins un diedre desplomat que pujo fent uns quants A0's, fins que un curt flanqueig a l'esquerra que fa una certa impressió, ens deixa tornar a escalar i per unes bones plaques arribem a la reunió.

A la pujada hem coincidit amb el Joan Asín, la Isabel i el Juan Carlos, que faran la Pas d'estrès, des d'on ens fem fotos mútuament quan coincidim. Com la de dalt, fent l'inici del tercer llarg.

Es tracta del llarg més lleig, curt i amb dos trams d'A0 a l'inici i al final, i amb una arribada a la reunió, en un flanqueig a la dreta, que podríem qualificar de desagradable

El quart llarg és molt bo. Un petit pas amb ajuda a l'inici, i després ja tot és una placa força vertical, però amb bones preses i bona roca. 

Llàstima que aquí la via pràcticament s'acabi, se'ns ha fet molt curta!!

I mentre nosaltres encetem el darrer llarg de tràmit, un llarg flanqueig cap a l'esquerra amb passos aïllats de IVº, la cordada d'en Joan Asín ataquen el seu darrer llarg, també, que pel que recordo de quan hi vaig anar, era molt bonic!!

Las darrera reunió és al mateix camí de baixada, així que ja només ens queda la baixada, curta però relliscosa, fins el cotxe.