Aquest any està fent un hivern peculiar, sec i poc fred. Una combinació que ha deixat a punt les canals que normalment no n'estaven fins a la primavera...
Així que el 31 de desembre ens hi vam acostar amb el Pep i la Queralt. No teníem clar l'objectiu i dubtàvem entre l'Ordiguer i l'Amagada. Veient que aquesta darrera estava en condicions, unes condicions òptimes i molt millors que la darrera vegada, vam tirar amunt.
Tot i algun ressalt de gel, no veiem necessari encordar-nos i així anem pujant. Arribem bé al final de la canal i fem el ràppel que ens deixa a mitja canal Sàbat...
Aquí també hi trobem molt bones condicions!
La rampa final de sortida és dreta, però no té cornisa i està en bones condicions, així que ben aviat de l'ombra al sol...
A dalt, ens relaxem, gaudim del paisatge, mengem, i veiem Montserrat al fons com una illa solitària....
Després caminem per la carena amb neu molt dura fins al coll de la canal del Cristall, per on baixarem.
Una baixada que no té res a veure amb les baixades primaverals, amb neu toba i agradable..... Tota la baixada és una rampa de neu dura o molt dura, on qualsevol patinada podria ser fatal! Quina diferència amb quan venim amb bon temps....
De fet, no ens traurem els grampons fins Prat de Cadí! Però ha estat una jornada increïble, sobretot per la Queralt que s'estrenava en aquest món!
2 comentaris:
Bon acabament d'any Joan ! Quina seguretat quan els grampons i el piolet es claven sòlidament ara, millor no perdre la concentració, que una patinada i no se pas si l'autodetenció podria ser possible...
Si, les canals estan de conya, però les baixades són delicades. Aquests dies ja hem vist les conseqüències! a les fotos de la baixada pel Crsitall ja es veu que la neu està massa dura...
Publica un comentari a l'entrada