L'Allalinhorn és una muntanya del Valais de 4.027 m d'alçada, situada a prop de Saas Fee. La seva via normal no presenta massa dificultat, fa uns quants anys ja hi vaig pujar amb esquís.
Però avui anirem amb el Moi a l'aresta est, que podem veure a l'esquerra de la foto superior. Caldrà travessar la gelera i pujar a buscar l'aresta, seguint-la fins al cim. La dificultat principal és una barrera rocosa que hi ha pocs metres sota el punt més alt.
Teníem la intenció d'anar a un cim més alt però la previsió del temps ens fa ser prudents i buscar algun objectiu més petit. Així que pugem fins a l'estació de Felskinn amb el funicular, i anem fins al refugi Britannia, situat només a una hora de Felskinn.
El refugi aquests dies està tancat (tercer cap de setmana de juny), així que ens instalem al refugi lliure i aprofitem el bon temps d'aquesta tarda per pujar a un petit cim que hi ha just al davant.
Bé, no cal comentar gaire res sobre l'estat dels refugis lliures suïssos: són impecables. Només cal veure les imatges. Tot perfecte, i llenya a dojo per encendre l'estufa i escalfar-se i cuinar. Tampoc cal parar ni un minut en pensar com estaria aquí un local obert i lliure com aquest...
A les 4 del matí ens posem en marxa damunt d'una neu que no està molt malament, però tampoc bé del tot. No ens enfonsem excessivament, però té una consistència desigual que ens fa entrebancar sovint...
La sortida del dia és espectacular i, per una estona, dubtem de la mala previsió que hi ha per aquest migdia...
Però a mesura que pugem i guanyem l'aresta, el cel es va tornant vermellós, i els núvols comencen a crèixer mentre ens acostem al cim.
Poc abans d'arribar al tram de roca, començar a nevar. No ho fa amb molta força, però s'ajunta amb la boira que s'instal·la damunt nostre.
La roca està verglassada, però es deixar fer bé, tot i el fred.
Passem tan bé com podem aquest tram més complicat i aviat som a l'aresta final. El cim ja és a tocar!
Dalt de tot, tenim una desagradable sorpresa: no hi ha traça de baixada!
Amb aquest mal temps confiàvem en poder baixar còmodament seguint la traça de la via normal fins al Mitellallalin, l'estació del metro alpí. Dubtem del què cal fer, i al final decidim de baixar-hi igualment.
Amb la confiança que dón haver-hi estat, una mica d'experiència i portar el GPS engegat, aconseguim de seguir un itinerari foça proper a la via normal i arribar a l'estació, enmig d'una nevada persistent que no ens ha abandonat en tota la baixada!
El metro alpí ens retorna a Felskinn, on no podia faltar una mica de celebració per haver aconseguit de pujar a un cim bonic per una aresta interessant, tot i el temps!!
A sota podeu veure la ruta que vam seguir, i al wikiloc, hi trobareu el track.
2 comentaris:
Enhorabona, llegir aquestes ascensions tan refrescants enmig de la calor d'aquest dies anima !
Més que refrescants, ens hi vam fotre de fred!! Però els quatre mils ja ho tenen, això...
Publica un comentari a l'entrada