Dies enrera, amb el Pep i l'Albert, vam anar fins al Pic Rodó, al fons de la vall de la Riberola, la vall que trobem situada just al nord de la vall de Núria, sota el pic de Noufonts.
Es tracta d'una vall llarga però agradable, dues hores de camí que puja suau des del final de la pista que surt de Prats de Balaguer. Potser el més pesat és el tram de cotxe, ja que cal travessar el coll de la Perxa, baixar fins a Fontpedrosa i després de Prats de Balaguer recórrer la llarg pista...
L'aproximació des del camí fins al peu de l'evident esperó oest la vam fer una mica per on ens va semblar millor, al final cal anar a parar a sota d'un collet evident, on la muntanya s'adreça.
Arribats allà, ens va sorprendre trobar un primer llarg completament equipat d'espits. Ens vam equipar i abrigar, perquè bufava un vent glaçat que ens va complicar l'escalada, i vam tirar cap amunt. Feia temps que no escalava amb tota la roba posada, amb el goretex i amb els dits de les mans cada metre més entercs!
Anàvem sense ressenya, però tot i el fred intens que amaga les sensacions, penso que es tracta d'un llarg de 30 m de IV+.
A partir d'aquí vam fer encara alguns llargs, mig pujant, mig flanquejant per sota la cresta, amb una dificultat de II-III i passos aïllats de IV, fins sortir al fil de l'esperó, on ja ens desencordem.
Per sort, mica a mica la temperatura ha anat pujant i el vent ha afluixat, així que comencem a trobar-nos millor i a gaudir de la muntanya.
Després del cim, seguim la cresta en direcció sud. En general es tracta d'una cresta senzilla, amb algun pas concret on cal mirar-s'hi, però on l'encordament ja no és obligatori.
Un ràpel curt (10 m), però que també es pot desgrimpar ajudat per una corda de nusos, trenca la continuïtat de la cresta.
I a partir d'aquí la dificultat ja va decaient.
Arribem al pic Anyeller amb una temperatura ja molt agradable, ens posem pantalons curts i agafem de baixada el marcat camí que ens retornarà al cotxe després de recollir algun rovelló despistat que trobem pel camí...
A sota, deixo un mapa aproximat del recorregut.
2 comentaris:
Aquesta m'agrada, això és casa ! tant aprop de Núria i a la vegada tant lluny...enhorabona.
Si, hi ha gent que hi va per Núria. Des del pic Anyeller a la carena tampoc hi ha tant, però diria que és més llarg que per baix. L'esperó és bonic, sobretot el primer llarg!
Publica un comentari a l'entrada