Esperó dels elfs, a la paret d'Escales

Baixant del pic de la Solana de Llauset, i per rematar 5 dies escalant pel Pirineu, ens parem a la presa d'Escales per fer la darrera escalada.

És una paret que em porta molt bons records de les altres vegades que hi havia vingut, especialment el dia que vam venir fugint del mal temps de Cavallers....

Aquest cop, amb el Pep, ens decidim per l'Esperó dels elfs (a sobre, ressenya lleugerament subvalorada dels Escalatroncs), que ja havia fet en solitari fa gairebé 12 anys, però que havia oblidat totalment.

Baixem per les escales que porten al peu de via, tot i els impediments que actualment hi trobem, i sota una calor molt forta comencem la via. Després d'un primer pas que enllestim amb un pas d'A0, el primer llarg és bastant agraït.

La calor apreta i l'ombra no arriba, així que escalem força de pressa. La bona roca també hi ajuda, tot i que avui la temperatura fa que la dificultat ens sembli superior!

Tota la via està equipada, però a una certa distància, així que val anar bé en el grau. Tota tret del tercer llarg (a sobre), on cal seguir un bonic diedre de bon protegir.

Quan estem arribant a dalt veiem a sota l'ombra que comença a arribar a la paret, però decidim no esperar-la..., en un quart llarg on la paret guanya verticalitat.

El darrer llarg és curt i senzill tret d'un petit desplom, i ben aviat arribem a la feixa superior.

Ja només falta entrar al túnel fresquíssim, d'on no en sortiríem de cap manera..., i muntar el ràpel de 25 m que ens deixa altra cop a la presa.

Què bona que és aquesta paret per escalar! Però no és massa recomanable d'anar-hi quan fa més calor, nosaltres vam acabar ben rostidets!