Pel pont del Pilar, engeguem uns dies d'escalada amb el Moi. Sobretot vol conèixer raconades properes i interessants, com ara la Dent d'Orlú. El dijous 11 fa un dia collonut, fem l'agradable aproximació fins a la cara est, on mirem i remirem, i finalment triem la via A bisto de nas (a sobre, la ressenya d'en Joan Asin).
Sembla una via interessant, amb força Vº de la Dent, que ja sabem que no és mateix que en altres llocs, però on també cal acostumar-s'hi. A més, la via està equipada.
L'inici costa una mica de trobar, cal baixar fins la cornisa de sota, i buscar a la punta rocosa entre la Zinkeria i la Supersé.
I a partir d'aquí, només cal anar seguint les assegurances i fer-se un bon tip de roca!
És una via que em va agradar, no puja massa vertical, més aviat té una tendència a anar cap a la dreta, buscant els millors panys de paret.
Entremig, algun pas ens fa parar i pensar una mica, però és una via més de la cara est de la Dent, molta adherència i poca verticalitat, tret d'algun pas aïllat.
La via arriba a l'aresta est, però molt amunt. Només fem un llarg d'aresta i ja pensem que podem desencordar-nos...
Així arribem ben aviat al cim. Un mossec, una ullada als cims que ens volten, una bona estona de gaudi intens de l'acollidora terra de l'Arieja..., i tirem avall pel camí relliscós i ple de fang..., fins el bosc. Un camí al que costa d'acostumar-s'hi!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada