Roca Regina, aresta Ribes-Vidal

Encara que sembli estrany, fins i tot a mi em costa de creure..., no havia trepitjar mai el cim de la Roca Regina! Costa molt trobar companys de cordada per afrontar aquesta paret. La única vegada que ho vaig intentar, la boira gebradora ens va enviar al Cap del Ras!

Finalment, amb el Moi, vaig aconseguir anar a l'aresta Ribes-Vidal el dia del Pilar (a sobre, la ressenya que he trobat al blog Fent vies). No és el mateix que anar a la paret, però tampoc està tan malament.

Sortim des de la presa de Terradets, i en uns 10 minuts ja som al peu de la via. Costa trobar l'inici, tapat per la vegetació, i per poc no ens emboliquem, però al final pugem a una feixa, tirem a la dreta, i ja veiem les 2 xapes del primer llarg. Curt i amb un començament estrany, ben aviat som a la primera terrassa.

La primera meitat de la via consisteix en això: un llarg, una terrassa i canvi de reunió. Però els llargs són prou bons com per gaudir-los!

Afortunadament, la segona part ja és més intensa. Amb un V+ de bon fer, i un parell de llargs finals que giren cap a l'esquerra, damunt de la paret, on l'ambient i la roca fa que arribem al cim amb una sensació molt bona.

Des d'allà, les erosionades capes calcàries de l'esquena de Terradets, no deixen de cridar l'atenció.

El cim és un lloc agradable i còmode, un lloc on menjar i reposar a l'ombra....

En cap moment ens plantegem de baixar pels ràpels ni per la baixada clàssica. Preferim caminar una mica més, però fer-ho pel bonic camí que baixa cap al coll i el barranc del bosc. Un camí bonic, agradable de fer, i que, abans de tornar-nos a la carretera, ens meravella amb les vistes frontals de la mateixa Roca Regina!