Les Dents du Midi són una petita serralada situat al nord-est del massís del Mont Blanc, ja dins de Suïssa, que sovint veia i em feien venir ganes de pujar-hi algun dia. La seva ascensió demana un petit esforç pel gran desnivell que cal superar: 2.200 metres pel vessant oest o 1.900 m pel vessant est.
Per proximitat vaig anar-hi pel vessant nord. Cal deixar el cotxe molt a prop de Champery, un cul de sac amb una petita estació d'esquí suïssa situat al costat mateix de la frontera francesa.
El camí és magnífic, comença enfilant-se pel bosc, i fins i tot té una passera espectacular per travessar un barranc.
Després d'unes quantes rampes, amb tot un tram equipat amb cadenes per superar la cinglera, el paisatge s'obre i s'arriba al refugi de Susanfe. Un refugi molt ben situat per dividir en dos la llarga pujada.
El camí continua enfilant-se per la vall fins al coll de Susanfe.
Al coll cal deixar el camí senyalitzat per enfilar-se cap al nord seguint els rastres de camí.
El paisatge és molt àrid. És curiós perquè es tracta de calcàries mesozoiques molt esquistosades i trencades, però on s'hi aprecien clarament una gran quantitat de fòssils. Milers d'orbitolines i molts esquelets de cefalòpodes.
El pendent finsl és més fort, però ben aviat s'arriba a una petita cresta que cal recòrrer per arribar a la creu que assenyala el punt més alt.
No cal dir que la vista és excepcional sobre la plana suïssa i la carena alpina entre el Mont Blanc i el Cerví.
Finalment ja només queda baixar, tornant pel mateix itinerari, gaudint dels paisatges alpins ben endreçats dels Alps suïssos!
Un itinerari que podeu trobar al Wikiloc.
3 comentaris:
Això ha estat la revàlida pel teu Aquiles ! Animalot que ets un animalot!!!!
Gatsaule, és un plaer llegir-te.
Bé, el peu s'ha de forçar una mica, no?
Gràcies, Xiruquero!
Publica un comentari a l'entrada