Pic de Rulhe, ruta circular des de Merens-les-Vals

Al Rulhe no és la primera vegada que hi vaig, però sempre hi havia accedit per la vall de Laparan, pel costat nord, passant pel refugi de Rulhe. I és un cim que sempre ve de gust, 8 anys enrere vaig fer-ne la travessa que també em va agradar molt.

Aquest cop vaig voler-hi anar per l'est, des de Merens. O gairebé ja que hi ha una pista que estalvia uns quants metres de desnivell...

Des de l'aparcament cal seguir el camí de l'estany de Comte. Un camí que d'entrada puja fort, però aviat se suavitza i segueix pel fons de la vall.

Abans d'arribar al llac, segueixo les marques de GR que s'enfilen a la dreta i entre diagonals i voltes acaben arribant a la cresta de la Lhasse, 1.000 metres més amunt de l'aparcament. 

Des d'aquí ja veig al fons la piràmide rocosa del Rulhe (a sobre), però abans caldrà baixar i travessar el circ de l'estany Blau per arribar al coll de les Calmettes.

De baixada començaré a veure quin serà el pa del dia: els caos de blocs que caldrà travessar saltant d'un bloc a un altre, evitant les teranyines que hi ha per tot.

Des de l'estany Blau, el Rulhe s'aixeca amb un aspecte més ferotge del què realment és (a sota).

Al final, un camí ben senyalitzat amb fites que surt del coll de les Calmettes, i que discorre pel mig de pendents herbosos, em permet arribar fins molt a prop del cim amb facilitat. Els darrers metres si que cal grimpar una mica, però sense massa complicacions.

Dalt, mentre menjo alguna cosa, penso en la millor forma de tornar. Finalment opto per fer intentar un itinerari circular del que no en sé gran cosa. Així que baixo per la carena oposada fins un petit collet, des del qual baixo pels forts pendents herbosos fins un gran caos de blocs.

El vessant sud del Rulhe es veu força impressionant, des d'aquí.

Amb paciència, saltant de pedra en pedra, esquivant tan bé com puc les aranyes (els forats entre blocs de pedra estan plens de teranyines amb grans aranyes al mig esperant atrapar alguna presa), acabo arribant a l'estany de Couart.

Un rastre de camí el volta pel seu vessant nord.

El camí, a estones poc agradable, va baixant buscant els millors passos. Cal anar alerta en un punt on la vall s'esfilagarsa i s'ha d'anar a l'esquerra. 

Avui noto la gran diferència que hi ha entre els camins del Pirineu i els dels Alps...

Finalment arribo a l'estany de Comte, on hi ha una gernació de més d'un centenar de persones que gaudeixen de la solitud de la natura, i retrobo el camí de tornada al cotxe.

Una volta llarga, amb alguns punts delicats, com la grimpada final i la baixada del cim, i el tip de blocs rocosos al camí de baixada. Tot i això és una volta prou rodona com per recomanar a qui vulgui allunyar-se dels viaranys més trepitjats. Per tots vosaltres, deixo l'enllaç del Wikiloc.