Aquesta prinera setmana de juliol m'he escapat cap al Chablais, una regió francesa prealpina que no coneixia, i que es pressuposava interessant. És una racó encaixat entre els Alps en majúscules de la vall de Chamonix, i el llac Leman.
Muntanyes calcàries, relativament amables, on aprofitar per descobrir nous racons i per anar posant a to el meu malmès turmell.
La casualitat va voler que hi arribés el diumenge 2, darrer dia de mal temps. Així que el dilluns, vaig enfilar cap a les Cornettes de Bise per camins molt bonics, però amb l'herba carregada d`'aigua que van gosar traspassar-me cap als peus sense cap consideració.
El camí arrenca amb una forta pujada des de l'aparcament dels xalets de Chevenne (La Chapelle d'Abondance) fins al pas de la Bosse. Al fons, destaquen les Dents du Midi.
Allà comença un caminet poc senyalitzat que deixant el GR 5 va a buscar una canal per enfilar-se a la carena de la muntanya.
Mentrestant s'ha anat aixecant la boirina típica de l'endemà dels dies plujosos, però ja puc entreveure el cim.
Es nota que estem en una àrea protegida, dalt de tot, només arribar al cim, hi ha un petit grup de cabres salvatges (Capra ibex), ben tranquil·les, que aquí en diuen bouquetins.
També destaca la visió potent del massís del Mont Blanc sortint damunt de la boira! Amb una bona carregada de neu nova que deu complicar la grimpada cap al refugi de Gouter.
Després de menjar alguna cosa començo a baixar per la volta per darrera, pel vessant suís, quan ensopego amb un altre grup de cabres, aquest cop més nombrós, però igualment tranquil.
El camí baixa una mica i de seguida comença a fer-se planer i molt agradable, molt ben traçat. Abans d'arribar al coll d'Ugeon passa per la vora d'un petit llac ple de caps grossos i cotoneres.
Del coll baixo fins a les casses de Bise, on practiquen una activitat molt estranya o inexistent al Pirineu català: les vaques lleteres en règim extensiu. És a dir, vaques que pasturen alegrement per la vall i que van quan toca cap a les màquines de munyir. No m'estranya després la qualitat dels formatges elaborats directament allà!
De les granges de Bise agafo el camí que em torna al pas de la Bosse. Ara el dia s'ha anat aclarint i comença el què serà una setmana de bon temps. Em despedeixo de les Cornettes de Biso i desfaig camí fins els xalets de Chevenne.
Un recorrregut que podem veure al mapa de sota i descarregar-ne el track des del wikiloc.
2 comentaris:
Veig que lo del turmell ja és història. Jo crec que aquesta última operació és la definitiva, perquè em trobo i recupero molt bé, però fins que no deixi de prendre antibiòtic no ho sabre. Enhorabona per l'activitat
Mingo, me n'alegro molt, et mereixes deixar enrere tot aquest enrenou i tornar a la muntanya ben aviat!! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada