9 de jul. 2017

Tour d'Aï per la ferrata, i Tour de Mayen

Les torres d'Aï i de Mayen són dues muntanyes bessones situades a la vora nord del massís de Diablerets, ja damunt del llac Leman, a Suïssa. Per anar-hi cal pujar fins a Leysin, i caminar fins a l'estació d'esquí. Bé, també es pot pujar en un telefèric de preu prohibitiu que et deixa més a prop.

Però ja que he vingut a caminar...

La intenció és pujar la Tour d'Aï per la via ferrada, que sempre és més entretingut i després veure si m'animo a pujar a la torre bessona. Estan separades per una bretxa força marcada i cal fer una bona sifonada.

El dia és molt bo i de seguida veig al fons les Dents du Midi, sempre espectaculars.
La ferrata puja pel bell mig de la paret, pel pany més gris de l'esquerra, i porta directament fins al mateix cim. El camí puja fins aun coll i després flanqueja fins a la paret, plena de rètols. 

Tot molt ben senyalitzat.
A partir d'aquí ja només cal anar seguint el cable de vida, primer cap a la dreta, i després recte amunt, amb alguns trams molt verticals i amb grans desploms.

La ferrata no és difícil, però els desploms tiben i de verticalitat no en falta.
El darrer tram porta directament fins al cim.

Davant mateix, treu el cap el Gran Combin, que fa un parell d'anys ens hi va deixar pujar per l'aresta de Meitin
També hi ha una gran vista sobre la part oriental del massís del Mont Blanc, amb la Verte i les Droites, i damunt el llac Leman, que queda ben a prop.
El dia és calurós i fa una certa mandra, però és veure la Tour de Mayen i desaparèixer la recança. Quin cim tant curiós!!

Aixì que baixo fins a l'estació d'esquí per la via normal i torno a pujar els 400 m de desnivell que he perdut per poder gaudir d'aquest cim tan peculiar.
Quan començo a pujar ensopego amb un grup de 50 o 60 avis i a àvies que he d'anar avançant com es deixen. Sort que són alemanys i creuen... Estar bé això de que l'Imserso et porti a pujar muntanyes!

Finalment arribo a dalt, suat i cansat però content de tenir ara al davant l'altra torre, 6 metres més alta però no tant maca!
Ja només queda desfer el camí fins el cotxe passant per aquesta porta tan sòlida, que només deixa passar a la gent d'un en un, i amb dificultats segona el tamany de la motxilla!!

A sota deixo la ruta i al Wikiloc hi trobareu el track.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan ! Vaja ferrata....et deurien quedar els braços ben calents. Celebro que puguis tornar a fer aquestes trescades.

Gatsaule ha dit...

El lloc és molt bonic, i els cims atractius. La ferrata és una anècdota, però va bé per escalfar els braços, si!!