El passat 26 de juny, amb el Manyo i l'Anna, ens acostem fins a Ull de Ter amb la intenció de tastar la famosa paret del Gneis. L'objectiu, la via Vall d'en Bas, que la del costat se'ns escapa una mica...
Amb la bona ressenya de dalt aconseguim arribar bé a peu de via. Una aproximació poc clara, però molt lògica, que fa una gran diagonal fins al collet lateral on ens apareix el Balandrau al davant (a sota), i des d'on cal baixar seguint un filó d'ofites fins que podem saltar a la base da la paret.
Som tres i la via fa cinc llargs. Després d'una llarga deliberació ens adjudiquem els llargs i a mi em toquen el primer i el quart.
Quan engego, el dia és una mica núvol, amb algunes boires juganeres que impedeixen que passem massa calor i que ens donen una lluminositat especial a les fotos.
Aquest primer llarg ens serveix per veure que la paret no s'assembla de res a la Dent d'Orlú! L'adherència és força absent perquè pujarem tota l'estona per la superfície d'estratificació que està recoberta per una capa de quars molt poc adherent.
El segon manté la tònica amb un pas més complicat que en l'anterior, però es deixa pujar molt bé.
Segurament el llarg més difícil és el tercer, amb un tram de 6a molt fi, però que està ben assegurat. Aquí ja hem anat trobant el què d'aquesta roca tan peculiar.
Torno a passar davant pel quart llarg, que comena amb un sostre més espectacular que difícil.
I continua per una placa fissurada amb les assegurances molt separades que al principi fa una certa angúnia, però que finalment resulta prou agradable.
Finalment, l'Anna tanca la via arribant al cim, i just després el dia s'obre. Tindrem una bonica baixada!!
2 comentaris:
Enhorabona ! pensava que ja l'havies feta aquesta.
No hi havia estat mai aquí. I la veritat és que em va agradar molt el lloc i la via. Això si, l'aproximació és una excursió!!
Publica un comentari a l'entrada