11 de jul. 2016

Via de l'Alicorn, al Coll Roig

Tot i la calor, amb l'Anna que ja puja d'escalar a Montserrat, fem una escapada de tarda al Coll Roig. L'objectiu: l'Alicorn, una via que conec bé i que ja se que patirem... Més o menys segueix la ressenya de més amunt, cortesia dels Visas.

Avui, u de juliol, la pista d'accés està força malament i haurem de caminar mes del compte, però ben aviat som a peu de via amb la primera suada!
L'Anna arriba fàcilment a la primera reunió, així que em toca a mi. El lloc és genial, la roca molt bona i la via ben estètica, però costa posar-s'hi amb les assegurances tan allunyades i aquesta sensació de que pots relliscar en qualsevol moment...

Lentament vaig pujant fins arribar a la primer cornisa. Llavors puja l'Anna gaudint de valent.
Des d'aquí enllaço els següents trams fins sota el llarg final. El primer pas és un desplom durillo, però després les canaleres ja són com les de sota i, mica a mica, van afluixant.

El tram més difícil de la via és el darrer llarg, que li cedeixo a l'Anna amb un petit engany!! Es queixa una mica, però al final se'n surt la mar de bé!
Al cim, acabem de gaudir de la tarda, i ja només ens queda tornar cap al cotxe i anar a buscar una cervesa fresca.

2 comentaris:

Pau Borrat ha dit...

Bones!
M'ha agradat molt aquest blog i les fotos d'Alicorn, estem considerar passar-nos-hi un dia.
Volia preguntar-te si està tota equipada o necessitariem catxarros, i si es pot sortir per dalt o cal fer ràpel. Estem començant amb això de la tàpia i no ens volem posar en un sarau tots solets.

Moltes gràcies i molt bona feina!
Salut!

Gatsaule ha dit...

Hola. La via està equipada, però amb una certa alegria. Tampoc s'hi pot posar gran cosa als llocs on les xapes allunyen, així que porteu algun friend de mida mitjana i alguna baga per arbres, però més per si de cas que per res més.

Gràcies per la floreta! Ara estic lesionat, però espero poder tornar ben aviat al blog!