29 de des. 2015

Insubmissió, al serrat dels Monjos

La setmana passada torno a Montserat, aquest cop amb el Pep i la seva filla Joana, que no hi ha escalat mai. Es el que passa quan vius al Pirineu... així que busquem una via agradable i assolellada, com les dels Monjos, i acabem a la Insubmissió, una mica influits pel llibre dels "iaios".

Amb la bona Kutre-ressenya a la ma (a sobre), aconseguim trobar l'entrada del "último sueño", on comença la via.
Comença el Pep, temptejant els còdols montserratins que no visita gaire sovint... Però el primer llarg està prou equipat i no hi pateix massa.

Després d'un flanqueig brut i desagradable, encetem la part més bona de la via, seguint uns bons esperons de roca impecable, que ens fan guanyar alçada ràpidament.
De tots, el cinquè llarg és el millor i més sostingut.

Tot i que el flanqueig del sisè llarg no ens deixa indiferents. Tot i la moderada dificultat, no es pot protegir massa...
Per sortir, fem cas dels que hi han passat abans i flanquegem a buscar el darrer llarg de la via Planetes transparents, que ja coneixem de fa un parell d'anys.

Ara ja només ens queda un darrer desplom i ben aviat som a la carena. 
Busquem el primer rappel, baixem a fer el segon, i ja som al camí. Ara caldrà tornar i sortejar els trams enderrocats del camí de les coves del Salnitre per les darreres esllavissades. Veient-ne els efectes, devien ser espectaculars!

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

T'ha agradat la via Joan? aquesta no l'he fet, sembla interessant. Per cert la ressenya no és del Joan, és del Llorenç i l'Antxi.
Bona entrada d'any!

Gatsaule ha dit...

Té dos o tres llargs que estan prou bé, la resta, anar fent. Gràcies, ara ho arreglo! I que tinguis un bon any, també!! I molta salut!

Jaumegrimp ha dit...

Per cert Joan, per on vau aproximar? es pot passar pel camí de la Cova del Salnitre o cal anar per la carretera.

Gatsaule ha dit...

Per la cova. Hi ha un tram d'escales desaparegut i danys diversos, però es passa.