4 de gen. 2016

La travessa dels déus a la Roca del Corb

Per tancat l'any, dijous passat vam anar sota el monestir de Montserrat, en un indret que ningú faria tan proper: la Roca del Corb. El culpable d'arrossegar-m'hi va ser en Mohawk, que ja deu estar acabant les vies montserratines i ara es fixa en racons perduts com aquest...

Tal i com comenten els Escalatroncs a la bona ressenya de dalt, el més difícil de la via és arribar fins a la base. Guants i pantalons llargs, obligatoris!! I les tisores d'esporgar no haurien anat malament.

La tossuderia ens va permetre d'arribar-hi, i després ja tot és molt més còmode, sobretot perquè la via té molt bona roca, i està prou cosida com per poder anar alternant lliure i artificial. Ell no, clar, que la va treure tota en lliure amb pocs problemes...

El primer llarg el vaig fer jo a la meva manera, és a dir en A0 i passos de lliure entremig, sense haver de posar cap peça. 
I el vaig enllaçar amb el segon, també a la meva manera, però aquest si que es fa bé tot en lliure.

El tercer és molt bonic i aeri, i també alterna trams en lliure i en A0, però anant de segon vaig poder forçar bastant més.
El quart és d'un estil similar, tot i que comença amb uns metres de matolls i roca dubtosa. Però després arriba un diedre desplomat força contundent i una placa fina, fina...
Finalment la via acaba amb un bolet final amb un únic pas explosiu, però quin passet!! Sembla que si encara han quedat ganes d'esgarrinxar-se, hi ha una drecera que l'evita.

I des del cim, només queda tornar cap al Monestir, situat tan a prop que costa entendre que aquesta roca estigui tan oblidada.

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

A aquesta via vaig estar apunt d'anar-hi no fa massa...però em va semblar que seria massa artifo...així que la recomanes Joan?

Gatsaule ha dit...

Bé, l'aproximació és una putada, així que no te la puc recomanar massa..., però la via em va agradar més del què imaginava, es pot escalar bastant. De fet, el Mohawk ho va fer tot en lliure i li va agradar molt la via!!

Mohawk ha dit...

M'encanten els llargs "a tu manera"... rotllo Frank Sinatra! ;)

A mi em va semblar una bona via, llàstima de l'aproximació...

laura piferrer ha dit...

Em va fer treballar aquesta via..... " a tu manera" va acabar sent un artifo amb poques cintes i burins vells que ja va tenir emoció, jejejeje
Veig que l'aproximació manté l'essència, però tot plegat val la pena i sorpren.

Bona feina cracks!!!

Salut, tàpia i alegria

Gatsaule ha dit...

Veig que tots tenim una manera ben nostra de fer segons quines vies!! Tot i això, a mi també em va agradar, la via.

Laura, més que mantenir l'essència, diria que n'ha guanyat!!