La makita plateà a la Miranda del Pas del Príncep

Aquest diumenge quedem amb la Lu per fer alguna escalada montserratina. Ara feia dies que no ens veiem, així que busquem una amb una aproximació llarga i còmode, que permeti fer-la petar mentre caminem per aquest magnífic Montserrat vestit de tardor. L'escollida és la Makita plateà, que fa temps vaig veure al blog del Jaumegrimp i em va cridar l'atenció. A més, també fa dies que no trepitjo Frares...

Per arribar al peu de via hi ha vàries opcions, però vull recomanar molt la que vam fer nosaltres, per còmode i agradable. Des de can Massana vam seguir el camí de l'obaga fins a coll de Porc. Després, cal baixar uns metres fins una fita on marxa a l'esquerra el camí de la Cova de l'Arcada, marcat amb fites i taques vermelles. Just passat un gran bloc caigut, cal deixar el camí principal i pujar cap a la dreta, en direcció a la base de la paret, on trobem la via de manera evident, entre la via Blava i la Primavera marciana.

D'aquesta manera un cop al cim, només haurem de baixar caminant fins al pas del Príncep i retornar tranquil·lament a can Massana.

De fet, tot és molt senzill però nosaltres portàvem poca informació i vam acabar començant per la Primavera marciana, flanquejant per la paret a mitja tirada... Tot i això, el primer llarg ens va agradar molt!!

Després ve un segon llarg més senzill, i un tercer on cal apretar una mica en el mur inicial, que es fa molt bé en lliure.

El llarg final també té un parell de ressalts, el primer més fàcil, i el darrer, on cal esforçar-se una mica més. A dalt de tot he deixat la ressenya del blog del Luichy.

Arribats al cim, entenem el perquè del mot "Miranda". Des del cim, la perspectiva sobre la regió de Frares és colpidora! Al davant l'agulla del Pas del Príncep, que demana de ser escalada ben aviat.

I per baixar, una canal còmode i unes terrasses sota d'unes balmes, ens deixen al camí, on ja podem continuar la xerrera...