Diumenge passat vam poder tornar a quedar per escalar amb l'Albert, tot i les males previsions que només es van complir a mitges. Tot i que a la primavera ja hi vaig anar, a The wall, a l'Albert li venia molt de gust la via i jo també tenia ganes de repetir-la i fer el primer llarg. La veritat és que és un mur fantàstic!!
El dia és gris, però pugem animats per les canals del Pou del Gat i Plana, que ens deixa molt a prop del peu de via. No es veu res, però això de Montserrat ja m'ho començo a conèixer i ben aviat estem a peu de via.
Curiosament, el vent humit ve del sud i a la cara nord estem arrecerats, així que tiro cap amunt en màniga curta recordant la meravella que és escalar aquesta paret. Amb tot de còdols petitons però que no es trenquen... Algun passet me l'he de mirar una mica, però ben aviat arribo content a la reunió, enmig d'una boira que no s'escampa.
Continuem pel segon llarg, que recordo millor. L'escalada continua sent una meravella de continuïtat, avuii em sento animat i aconsegueixo de pujar el bombo final en lliure!!
Darrera puja l'Albert, també molt animat. De fet, està tan engrescat que, tot i el temps que ha estat sense escalar, puja meravellosament confiat! I gaudint d'aquesta eterna joventut que no s'apaga!
El darrer llarg ja és més senzill i tumbat. Arribant al cim, ens adonem del temps real que està fent avui a Montserrat, fred, vent i boira amb les cares sud completament mullades i una visibilitat gairebé nul·la. Així que anulem la segona escalada i baixem a escalfar-nos i celebrar-ho!
4 comentaris:
Aquesta via és una passada! ara que amb aquestes boires encara ho ha de ser mes, com vas disfrutar eh!
Ja t'ho pots ben imaginar, va estar molt bé. I és que la via és excepcional en el seu nivell!!
Va ser una matinal fantastica. Quina roca! Gracies per lo de la juventud, pero al mati la meva esquena diu una altra cosa;)
Bé, a mi la teva esquena no es digna mai a dir-me res... Et vaig veure molt bé!
Publica un comentari a l'entrada