Aiguille du Goléon

L'endemà de l'Etendard plovia a bots i barrals, i no feia massa calor, així que tal i com era de preveure, va caure una bona nevada a partir de la cota tres mil. Més de mig metre segons meteoFrance. Això em fa descartar l'intent que tenia previst al Rateau i buscar un cim menys perillós. 

El cim escollit fou l'aiguille du Goléon. Tot i els seus 3.424 m d'alçada, una gran part del recorregut és damunt d'una gelera sense esquerdes i la cresta final no és massa complicada.

Condueixo fins a la Grave, i d'allà a Pré Rond, on deixo el cotxe. El dia és espectacular, i la temperatura també: 1ºC!! L'aiguille es veu ben nevada (a sobre), però cal anar-ho a veure.

Just començar a pujar, apareix la Meije darrera meu, allà si que s'hi veu un bon gruix de neu!

Arribat al llac du Goléon, la llum i la calma de l'aigua es combinen per deixar-hi una bonica estampa de la Meije reflectida a l'aigua! 

Ara el fred apreta de valent, bufa un aire gèlid i tot el que té aigua està glaçat. Incloent tant la vegetació com les pedres molles dels torrents que cal travessar....., amb més penes que treballs!

Finalment arribo a la neu. Tot de boires amenaçadores que corrien de bon matí han desaparegut, i el tram final té molt bona estampa.

Calço els grampons i pujo directament cap a la cresta. Penso que la cresta deu estar en condicions precàries, així que intento arribar-hi el més a prop possible del cim. 

Quan hi arribo, després d'un tram mixte un pèl més emprenyador, veig que la cresta està neta. Una cresta que cap enrere es retalla entre les boires i la neu.

Cap amunt, en canvi, es veu neta de neu, assequible i amb el cim ben proper!

Arribo a dalt en un moment en que el sol ja escalfa més, i les boires que abans ocupaven l'aiguille, ara s'han desplaçat a la vall de la Grave.

Aprofito per menjar una mica i fer alguna foto, com aquesta de sota del pic de l'Etendard, vista des del vessant oposat d'on hi vaig pujar-hi abans d'ahir, i amb força més neu de la que hi vaig trobar!!

Mentrestant, el sol ha anat estovant la neu i de baixada m'estalvio els grampons i puc anar força de pressa. Desfent el camí de pujada, no trigo massa a arribar al llac du Goléon, on ara ja no s'he reflecteix la Meije i on s'ha acabat la tranquil·litat: tot i els 600 metres de desnivell que hi ha des del cotxe, hi podria comptar uns quants centenars de persones!

En resum, una muntanya molt més interessant del que semblava, amb un recorregut que podeu veure al mapa de més avall i al Wikiloc.