Tête des Fetoules

Darrer dia pels Ecrins. S'acaba aquesta primera setmana de vacances i busco un cim interessant però que la nevada no faci massa perillós, i el trobo en la Tête des Fetoules, 3.459 m i més de 2.000 metres de desnivell, situat entre la Meije i l'Olan.

Surto de l'aparcament de Champhorent, més amunt de Saint Christophe d'Oisans, pel camí que va cap al refugi de Lavey després de baixar a travessar el riu Veneon. Poc després de l'entrada al parc nacional, unes fites assenyalen un caminoi que s'enfila cap a l'esquerra i que puja sense pèrdua possible fins al menut llac des Fetoules.

Al costat del llac hi ha un planell amb un bivac organitzat a la francesa, és a dir, amb uns bidons plens de material de cuina, algunes lones i altres estris d'utilitat. Una bona manera d'animar a la gent a bivaquejar!!

Ara el sol ja il·lumina les crestes més altes i l'Olan es reflexa en el llac.

Passat el llac enllaço amb el camí que puja del refugi de Lavey. Pensava que aquí trobaria gent que pujaria del refugi, però continuo amb la soledat més absoluta. No veuré ningú més fins que no torni al cotxe...

El camí va pujant per una mena de tartera, en tendència a anar cap a l'esquerra, anant a buscar el punt més baix de la gelera per un rastre molt difús i difícil de seguir. Quan arribo a la neu tinc dues possibilitats, per la dreta és més curt i més pendent, per l'esquerra és més suau però travessa diversos trams rocosos. Finalment em decideixo per la dreta, més dret però més franc. A la baixada ja miraré com és l'altre costat.

El pendent és fort però la neu està en condicions molt bones. No trobo cap traça, però la veritat és que ja no em sorprèn.

Travesso tota la part superior de la gelera per evitar les zones d'esquerdes i arribo al collet de la carena, on comença el tram de roca. Hi ha força neu a l'aresta i el temps s'ha ennuvolat, tot plegat fa augmentar un grau la meva concentració.

Finalment la cresta no serà tan difícil com semblava, nomes alguns passos de IIIº aïllats i bastant atlètics que es deixen fer bé. 

Arribo al cim enmig de la boira, però mentre gaudeixo del moment els núvols es van esquerdant. Al final em perdo la vista que deu tenir el cim sobre les grans muntanyes dels Ecrins, però algunes ullades de sol almenys em permeten de veure el camí de pujada.

Desfaig el camí de pujada fins a la gelera i, per canviar una mica, baixo cap al coll des Fetoules i segueixo el tram de gelera més planer fins retrobar la gran tartera.

Tot baixant, m'adono que la neu baixa molt més avall si continuo recte, i aprofito que a aquesta hora ja s'ha estovat per fer via lliscant per la neu tot el què puc.

Llavors només cal anar a trobar el camí de pujada i anar-lo desfent fins al punt de sortida.

Un cim molt interessant, suposo que sense boira encara ho deu ser més!! Al mapa de sota podeu veure el recorregut que vaig seguir, i al Wikiloc hi he deixat el track.