Aquest diumenge passat vam voler fer una bona caminada per les terres costaneres, a veure si ens treiem el fred del damunt. I realment va ser una bona caminada, però potser ens vam passar de frenada. És el problema de dissenyar recorreguts damunt del mapa, sense massa informació complementària.
Des de Vilanova i la Geltrú, agafem el tren fins al petit nucli del Garraf, per enfilar-nos en direcció a la Pleta, seguint el GR-92, que va pujant de forma molt agradable i tranquil·la.
Abans d'arribar a la Pleta, però, cal travessar per una minsa carena que separa algunes de les grans pedreres del massís, ben actives, i que costa d'imaginar que puguin acabar bé.
Sabem que volem passar per Plana Novella, però arribats a la carena, ens animem a passar per la Morella, el cim més alt del massís i que feia molt temps que no trepitjàvem. A més, tot i l'aire fred, el dia era magnífic!
Mirem el mapa i veiem que no ens caldrà tornar enrera, així que baixem pel dret per l'altra banda fins trobar un camí ample que puja a les penyes de l'Àliga. Allà s'acaba, però surt a l'esquerra un corriol pedregós que va baixant en direcció al Carxol, on acabem agafant la pista principal per arribar a la Plana Novella.
Com que ja és hora de dinar, ens arribem fins al centre budista on et donen dinar sense haver-lo de pagar. Bé, si que cal fer un donatiu de 15 €, però és un donatiu.....
El lloc a mi em va sembla una mica un circ, però només és una opinió. I mal fonamentada!
De la Plana Novella, baixem cap a Jafre, on trobem el GR5 que ve de Montserrat. Seguim un bonic corriol que acaba enfilant-se al puig d'en Carbonell, per baixar després en direcció a Sitges.
L'arribada a Sitges és bastant horrorosa, pel mig d'un polígon industrial. Però després de travessar-lo, recórrer el passeig marítim en direcció al sol ponent, no deixa de tenir el seu encant.
Després, seguim el camí de vora mar entre Sitges i Vilanova, mentre el sol s'amaga i comença la nit. Però el dia s'ha allargat prou com per arribar a les primeres cases de Vilanova amb la llum justa per no perdre'ns ni caure a l'aigua!
En total han estat gairebé 38 km, en una volta que trobareu al Wikiloc i que ens han donat una bona visió del massís del Garraf.
5 comentaris:
Això no és una passada de frenada és un abús!! gairebé una marató! aviat t'enviaran a escalar com continuis així!!jajaja
Tan sols en veure el començament de l’escrit, he pensat… com deu ser la caminada!
No heu vist cap avenc durant el recorregut?
Cert allò de "menjar poc i pair bé" per al comú dels mortals. Però com que tota regla té les seves excepcions, vosaltres podeu menjar molt, moltíssim, i pair bé. Sigui doncs una kàrstica enhorabona.
m'adhereixo al comentari del Jaumegrimp.
Jaume, veig que has endevinat per on vaig.....
Pere, tens raó, passes per l'entrada d'uns quants, sobretot al voltant de la Pleta. Però es nota que som més d'espais oberts i només ens els mirem de lluny!
Xiruquero, de tant en tant una bona estrebada vé molt de gust. I s'ha de fer quan es pot, que això no durarà sempre.
Publica un comentari a l'entrada