Gel al torrent de cal Beteta, Saldes.

Aquest dissabte passat, la cascada del Pingüí estava força atapeïda d'escaladors. I sent una cascada on cal pujar i baixar pel mateix lloc, ens va semblar que amb les cordades que hi havia ja estava bé.

Anava amb la Queralt i el Toni, i tots vam preferir anar a l'aventura incerta abans de quedar-nos a fer cua...

Sabia que per allà a la vora hi ha un bon salt d'aigua a l'estiu, i vam sortir a buscar-lo. La veritat és que no el vam trobar, però ens ho vam passar molt bé recorrent els torrents glaçats amunt i avall, enmig de la més absoluta de les solituds!

Al final vam enfilar el torrent de cal Beteta, completament gelat. Inicialment fa un parell de bons ressalts, no gaire alts però bastant verticals (a sobre). Després ja continua sent un llit gelat, amb algun salt curt, que dóna una mica de gràcia a l'anar pujat.

Per sort, un bon tros amunt, quan ja començàvem a desistir, apareix un salt glaçat tal i com l'imaginàvem, estret i vertical.

La cascada estava dividida en dos trams, un primer més senzill (a sobre), i un segon més vertical. Al mig, un tram horitzontal on l'aigua no estava glaçada i on vam haver de passar en oposició, intentant de no relliscar amb els grampons contra la paret del davant. 

Una patinada ens hauria costat un bon bany d'aigua freda!!

Després del flanqueig calia enganxar-se al gel del segon ressalt, és fràgil, per anar pujant fins la sortida, en un llarg d'uns 50 metres.

A sota veiem a la Queralt satisfeta de sortir per salt sense haver caigut a l'aigua!!

Després, vam continuar pujant seguint la tònica de més avall, fins que el torrent ja va esdevenir gairebé pla.

La baixada la vam fer pel bosc fins arribar altra cop a la pista, satisfets de l'experiència i de la troballa!! Un bon comiat de la temporada de gel per aquestes terres baixes!