1 de febr. 2012

Capvespres (Atardeceres), a la Bessona Superior

Aprofitant i ajuntant totes les engrunes de temps lliure que encara ens quedaven de l'any passat, dilluns vam aconseguir de tenir festa, tan el José Manuel com jo. Tot i això, només disposàvem del matí, així que tocava Montserrat, que ja feia massa dies que no hi anava.

A vegades el cim és més important que la via, i a la Bessona Superior no hi havíem pujat cap dels dos. Després ha resultat que la via era molt maca, tot i el fred que feia.

A sobre he copiat la bona ressenya (com sempre) dels Escalatroncs, que vam trobar molt encertada. El primer llarg potser és el més exposat, però potser és només que t'agafa fred. I ja sabem com són els inicis de via a Agulles.

Després vas pujant amb una roca molt bona, concentrat en escalar, fins que de sobte veus una cosa lluent que resulta que és una expansió... No n'hi ha gaires, però estan on la cosa es complica. També vaig trobar un forat per un tricam petitet.
El segon llarg és curtet, amb només dues xapes, però amb un pas molt interessant després de la segona.

La reunió es fa a l'esquerra d'un bony, per on puja el tercer llarg seguint primer una fissura i, després, un petit bombo.

Fins ara anàvem bé de temperatura, però a l'ombra realment es notava el fred, un fred que deixava escalar, però. I el sol, encara que no escalfi massa, almenys puja la moral! Suposo que també notava l'efecte "roca bona", i és que si després d'escalar a Busa vens a Montserrat, diria que fins i tot puges de grau!
El problema va venir quan vam arribar a la tercera reunió, situada en un replà obert al nord i a l'ombra. Ens va rebre un vent gèlid que no afluixava..., i no ens tocava el sol. Posar-se a la roca sense guants equivalia a perdre la sensibilitat dels dits en un moment....

Contradint l'esperit de la via,hi ha 3 o 4 metres de 6a o V+, no ho sé, on si caus piques a terra. Però hi ha un bon replà que permet d'assegurar com si fessis bloc... Amb bona temperatura tampoc es veia impossible, però amb els dits balbs es va convertir en tota una altra cosa.
Pujant i baixant, al final vam aconseguir de xapar el primer parabolt, i després ja és tota l'estona un A0 fàcil de xapes molt properes, que vam poder fer amb els guants posats.

A dalt la sortida en lliure ens tornava a refredar els dits, però llavors la paret ja tomba, i arribes ràpidament al cim.

Abrigats amb tot el què portàvem, un sol ràppel de 60 m ens deixa al camí per fugir corrents cap al bar, oblidant les temptacions de completar la jornada amb alguna altra via! El resultat va ser una escalada ràpida, a 2/4 de 10 sortíem del bar, i a la 1 ja hi tornàvem a ser!!

4 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats per l'Atardeceres, llàstima del fred, que sinó segur haguessis disfrutat el darrer llarg, ara que, amb bona temperatura, a mí no em va sortir el pas!

Joan B ha dit...

Aquests primers metres de la darrera tirada son del tot il·lògics si els comparem amb la continuació, a on les expansions estan a tocar.
A nosaltres ens va caldre utilitzar una tramposa...
Deixant a banda aquest pas, la via és molt interessant i maca.
salut i a tibar

Mingo ha dit...

Veig que encara us va tocar una mica el solet.

Gatsaule ha dit...

Jaume, a nosaltres i que ens va acabar sortint, tot i que vaig haver d'assegurar-lo com si fes bloc.... Ara, pujant i baixant per culpa del fred! Després, de segon, cap problema, les preses són petites, però esmolades.

Joan, totalment d'acord, no tenen cap lògica. Sobretot veient després com és de fàcil el tram d'A0!!

Mingo, el sol no es notava gaire..., vaig passar molt més fred que a Busa, que no en feia!