19 de febr. 2012

Malanyeu. Cascada del salt del Graell

La setmana passada, tot llegint la darrera entrada del blog del Joan B, vaig veure unes fotos impressionants del salt d'aigua del Graell, a Malanyeu. Amb el Toni vam comentar-les tot discutint on anàvem el divendres a la tarda, i ràpidament va arribar la unanimitat.

No esperàvem trobar-hi gaire gel ni de gran qualitat, sobretot a la tarda, però tot just arribar al torrent, era una pista de gel. Així que ja ens vam equipar a baix, i vam pujar fins al salt d'aigua pel llit del torrent amb els grampons posats.
Arribats al primer salt, la veritat és que feia molt de goig, tot i que l'aigua baixava pel mig, el que impossibilitava de pujar-hi sense rebre una bona dutxa freda...., així que vam entrar-hi per la dreta, després de comprovar que el gel de la bassa aguantés.

El llarg comença amb un flanqueig senzill, però delicat per l'estat del gel, uns metres molt verticals, i una sortida en xemeneia entre gel i tosca, bastant precària. 
En el segon llarg, el problema principal va ser arribar al gel, ja que la bassa inferior era una magnífica banyera d'aigua fresca! I just donar el primer cop de piolet, tot el gel inferior s'hi va precipitar.

Afortunadament, a sota no hi ha roca, si no tosca, i els grampons s'hi aguanten molt bé, a la tosca. Ho vam poder comprovar!

Un cop al gel, la dificultat baixa, i se surt per dalt sense problemes.
Com que les dues reunions són al mateix camí, el descens és evident. I de l'aproximació tampoc cal explicar gran cosa, uns 10 minuts des de les escoles.

A dalt he deixat una ressenya de tal i com vam trobar el gel aquest dia. No sé del cert que haguem estat els primers a pujar-hi, però si que no n'he trobat cap ressenya enlloc.

Malanyeu és un lloc especial, mentre nosaltres escalàvem la cascada, a la paret del Devessó hi havia una cordada en màniga curta....

7 comentaris:

karles ha dit...

bona activitat joan, felicitats!
jo ja fa masses anys que no tasto glaç com per agoserar-me a fer-ho ara (els grampons tenen 20 anys i el piolo mes de 30!)
nosaltres dissabte ens varem pelar de fred a la miranda de st joan (haviem d'haver anat a malanyeu!)

Jaumegrimp ha dit...

Una tarda ben aprofitada Joan! vau fer baixar molt de glaç a la segona cascada!! comparant la primera foto i la que tú hi ets enfilat...quina por...sort de la tosca!!

Joan B ha dit...

Ei Joan,
Me'n alegro que les nostres fotos us donessin l'opció d'anar a escalar aquesta bonica cascada. La veritat és que fa goig .
felicitats.
Malanyeu és una joia !!!

Salut i a tibar

molimolano ha dit...

Aquest exotisme em recorda al Pedra, on pots fer alhora roca, gel i si neva alpinisme.

Mingo ha dit...

Que guapo Joan suposo que aquest diumenge ja no hi haurà gel.
Enhorabona

Xavier Martorell ha dit...

Bona primera Joan, mai l'havia vist així !

Gatsaule ha dit...

Doncs molt malament, Karles! No es pot passar tan temps sense fer gel, de tant en tant va bé de recuperar les sensacions de precarietat que et dóna!

Jaume, és que s'anava desmuntanta mesura que pujàvem..., va ser una llàstima no haver-hi pensat abans!

Joan B, ja saps que sempre segueixo el teu blog, m'ha donat més d'una bona idea!!

Molimolano, tens tota la raó, però a l'hivern, tot el Prepirineu és una mica així!

Mingo, suposo que el poquet que hi vam deixar ja es deu haver fos...

Gràcies, Xavier, el camí ja és bonic sense gel, però amb gel, encara hi guanya!