Inici d'any a la Provença

L'any passat, amb la Clara, ja vam fer un parell d'escapades a la Provença: per Cap d'Any a la Camarga i per Setmana Santa a les Calanques. Escapades que hem volgut completar aquest any amb una estada a la zona més oriental, on hem acabat passant una setmana a Niça. Però de fet, la regió dóna molt de si i suposo que hi tornarem...

Niça és realment una gran ciutat, amb tot el què té de positiu i negatiu, la monumentalitat i els sense sostre, el centre i la perifèria, la riquesa i la marginalitat, la muntanya i la platja... 

Potser el més original que vaig veure és el monument al Cap quadrat, que em recorda a algun escalador!! Ara ja entenc, també, d'on van treure la idea de la caricatura que feien del Van Gaal....

 

Però el millor de Niça és la seva situació propera als Alps Marítims i a les serralades que els envolten. A més, es nota que som a França i que caminar és un dels esports nacionals. Trobes moltes facilitats per fer-ho, una gran quantitat de recorreguts genials hi ha senyalitzats per tot arreu, camins magnífics recuperats.....

El primer de tots va ser una bona caminada per la vora de la costa, sortint del centre mateix de la ciutat i pujant i baixant sempre ran de mar, fins anar a voltar la península de cap Ferrat, on ens podem embadalir amb les grans cases de rics dels de veritat!

Al mateix cap Ferrat esperem la posta de sol damunt de les muntanyes de l'Esterel i acabem d'arribar gairebé de fosc a Saint Jean, on agafem el bus de tornada. En aquesta regió practiquen una política ben curiosa vista des del nostre punt de vista, i és que tots els viatges amb autobus costen un euro, tant els urbans com els interurbans. I n'hi ha molts que van per tot arreu. Des de Niça pots pujar a l'estació d'Isola 2000 per un euro...

Es nota que estem en un dels punts on els Alps es fiquen al mar, així que tan aviat com ens allunyem de la costa les muntanyes apareixen. Una volta molt recomanable és la que puja a la Roccasiera des de Duranus, a les gorges del Vesubi.

El camí és molt bo i agradable, dels que puges i baixes sense adonar-te'n gaire, amb el mar a un costat, i els cims més alts dels Alps Marítims, a l'altre.

De baixada, el recorregut és simplement genial. Travessa les runes de l'antic nucli medieval de Rocca Esparviera, un poblat enfilat dalt de la carena que havia arribat a tenir fins a 350 habitants i que es va abandonar entre els segles XV i XVI.

Però, a més, en aquest tram els camins que resseguim són d'aquells fets expressament per ser caminats, i que es veu clarament que n'han estat molt de trepitjats. 

La ruta ressegueix tots els estadis de vegetació, i passem dels prats culminals a les fagedes i pinedes, acabant per arribar altra cop a Duranus enmig d'una roureda preciosa.

Una altra particularitat dels entorns de Niça són els anomenats Villages perchés, o pobles encinglerats. Nosaltres vam aprofitar una tarda per pujar a Eze des de l'estació de Tren.

Un poblet realment bonic, molt ben conservat, i amb un jardí botànic a la part més alta ple de cactus i plantes crasses de tota mena. La passejada no té cap secret, però al final són gairebé 500 metres els que calen per pujar al poble i gaudir d'una altra bonica posta de sol damunt de la badia. 

Una mica més a l'oest de Niça hi ha la curiosa ciutat de Grasse, famosa per l'elaboració de perfums i per ser l'escenari de la pel·lícula El perfum.

Al nord de Grasse hi ha els anomenats Prealps de Grasse on vam una bona caminada al pic de Courmettes, situat damunt de les gorges du Loup, des del poblet de Tourretes-sur-Loup. El recorregut també ens va agradar força, sobretot la part final, més prepirinenca, després d'una monòtona travessa inicial d'un alzinar força espès.

Al cim també ens trobem entre els Alps i la Mediterrània, però potser més a prop del mar i més lluny dels cims nevats que en l'altra. Per pujar fem una volta, que sempre és més distret, pujant per la carena oest i baixant per la cara sud, per un sender molt ben traçat.

El resum seria que han estat uns dies prou ben aprofitats per conèixer aquest llunyà racó provençal, que té moltes semblances amb Catalunya, i no només toponímiques.

Aquest darrer dia vam entrar en una ermita de la vora del camí, i ens vam trobar amb el mural de sota pintat a la paret de l'altar. Suposo que tots hi sabreu veure elements figuratius que ens són ben nostrats!

I més avall hi he deixat el mapa amb els recorreguts, que també trobareu al Wikiloc.