Dissabte ens vam retrobar amb el José Manuel, amb qui ja feia massa dies que no coincidíem. De fet, tenia més ganes de retrobar-lo que no d'anar a la via que em va proposar, i és que les vies desplomades de 6b obligat no són el meu terreny de joc preferit!
Però de tant en tant, tampoc està malament de sortir de la zona de confort, i anant amb un escalador de garantia com ell es pot intentar qualsevol cosa!!
Després d'un primer llarg molt poc fotografiable i amb un únic pas cabró, però quin pas..., deixo que ataqui el segon, que comença per un flanqueig a l'esquerra força senzill i que ben aviat es complica.
Mentre va pujant, no deixo de pensar en com ho faré per seguir-lo.... Per on ell ha pujat només bufant una mica, jo vaig a empentes i rodolons, algun A0 i algun repòs, fins aconseguir arribar a la reunió amb els braços inflats. I és que la via està assegurada d'aquella manera, espits vells que es mouen, i no precisament a prop els uns dels altres!
Mentre veig com una cordada comença la que em sembla que és la Tierra de nadie, el Jose ataca el tercer llarg que em tocava a mi. Un llarg que no passa de 6a vilanoví....
Però realment el trobo més senzill que l'anterior. tot i això, agraeixo haver resistit la temptació d'haver-lo intentat!
El quart és el llarg estrella, aquí si que cal donar la talla. Després d'un petit sostre, apareix una placa contínua i desplomada de 40 metres sense descans, que encara te un bombo intermedi, on les preses es fan petites, per acabar-ho d'arreglar!
Sort que després la dificultat afluixa i els darrers metres abans de la reunió em reanimen... Així que al darrer torno a tirar de primer.
No sortim per la via original, si no per on es veu que surt tothom, pel darrer llarg del Somni de Quimfer, un llarg realment molt bo i d'una dificultat com Déu mana!
Després correm-hi tots que el Jose te un dinar, però això ja és una altra història....
4 comentaris:
Nennn estas fort t'haurem de dir si senyor, je je je. Quina ràbia el dissabte vam estar per Vilanova, bé vam anar a Rubies, però havia overbukinng i vam acabar al Puig Ramader amb la colla de Lleida.hagués estat be saludar-nos.
Una abraçada
Ara sí que m'has deixat ben sorprès!! Felicitats per la via!! Nosaltres la vam fer no fa gaire i en algun tram vam patir, però val a dir que us vau saltar el llarg més cabrón, ja, ja, ja... :P :P :P
Bona apretada!!
Vaja viote! t'estàs posant com un Bou Joan!!
Mingo, doncs si que hauria estat bé, si, que darrerament costa de veure'ns! I no et deixis enganyar, jo estic més o menys com sempre, però de tant en tant em deixo enredar!
Mohawk, doncs deveu dels pocs que hi surten, pel que vaig llegint.... Jo ja vaig trobar cabrons els de sota!
Jaume, és ua bona via, te la recomano molt! I aquí no es trenca res.....
Publica un comentari a l'entrada