Serracanya és una casa pairal que està al límit occidental del Berguedà, entre Montmajor i Navès, on han muntat un tinglado per caçadors ben curiós, i molt friki. Val realment la pena de veure-ho, almenys a mi m'és impossible d'explicar-ho.
Però també hi fan el millor esmorzar que he vist mai. Hi ha una gran llar de foc rodona, on tens barra lliure de botifarres per coure, torrades amb all i/o tomàquet, embotits de tota mena, plats de cullera i de forquilla....
Doncs diumenge passat vam anar-hi a treure el ventre de pena, i ho recomano de debò! Després, clar, alguna cosa havíem de fer per cremar-lo, així que vam idear una caminada de tornada cap a Berga.
Des de Serracanya vam tirar enrera en direcció a Montmajor. Inicialment travesses unes zones de bosc, però ben aviat entrem en un paisatge agrícola, que només ens deixarà de tant en tant.
El recorregut és força atractiu fins a Montmajor, després, en canvi, hi ha un tram cap a Montclar i la carena de Casserres que està gairebé tot asfaltat.
Abans d'arribar a la carena, ens distraiem amb la fauna, primer és una baralla força curiosa entre un corb i un aligot, que acaba fent marxar a l'aligot de la zona.
Després és la troballa macabre d'un teixó atropellat a la pista, i que algú ha enfilat damunt de la bionda. Un bon exemplar que ha acabat de mala manera....
La ruta no té massa història, i va recorrent conreus i boscos de pins i alzines, enmig de ramats de vaques o ovelles. De la carena baixem cap a Sant Quintí, a punt d'acabar d'enrunar-se al costat del seu immens teix, voltem Casancots i pugem a Avià, des d'on arribem còmodament fins a Berga.
Són unes 5 hores i mitja, amb un recorregut que he penjat al wikiloc, i que no van aconseguir que recuperéssim la gana fins a l'endemà!
5 comentaris:
Renoi amb la brasa i la carn a la brasa!!!
Malaguanyat Teixó, el deurien atropellar a la nit que de dia ni es mouen.
DEu ni do l'esmorzar que us va fotre, si després vau fer 5 hores.
Es difícil recuperar la gana amb tot aquest bufet. Però baja després posar-vos a caminar, debia ser una mica de penitència!
Aquest animal devia fer poc que l'havien atropellat. I prou gamarussos són per deixar-lo allà en aquelles condicions: un cadàver atreu més animals, que tal vegada potser també seran atropellats. En fi.
Jaume, sap greu pel teixó, però per ser positius, m'agrada pensar que això vol dir que n'hi ha....
Mingo, ni t'ho imagines!! Per dir-ho en dues paraules: es - pectacular!!
Pere, la penitència la vam anar trobant a les pujades..., per això vam fer una ruta planera!
Luigi, almenys es tracta d'una pista asfaltada poc concorreguda..., però tens tota la raó.
Publica un comentari a l'entrada