29 de des. 2011

Shangri-la, a la serra de Busa, per segon cop.

Aquest any 2011 ha estat un any intens. O molt intens. Ara no faré un resum de l’any, una feinada gairebé tan difícil com demanar a un arquitecte que faci un resum de la Sagrada Família!

Un bon exemple d’aquesta intensitat és que vaig anar a repetir la Shangri-la a la serra de Busa, una via de la que en tenia un record molt llunyà, però quan vaig mirar la meva entrada al blog per recordar-ne l’experiència, vaig veure que tot just feia sis mesos que hi havia anat.... Sense comentaris!

Feia temps que la Lu tenia ganes d’anar a escalar a Busa i, per anar-hi per primer cop no la podia portar a una via per coleccionistes, així que vam anar a la que a mi més m’ha agradat de totes les que he fet. I la via no ens va decebre, ni a ella, ni a mi, tot i conèixer-la.

L'aproximació la vam fer per dalt, com l'altre cop, només que ara vaig trobar el camí amb més facilitat. En canvi, el tram inicial del primer llarg, em va costar tant com l'altra vegada..., sobretot per la seva sorprenent  verticalitat!

El segon llarg, que és el millor i més espectacular de la via, l'hi va tocar a la Lu, i pel que deia mentre pujava, es va notar que el gaudia al màxim! I és que n'arriba a ser molt de bo... Flanqueig espectacular, recte amunt per terreny més tumbat i, quan sembla que has d'anar a la dreta les xapes et porten cap a l'esquerra per arribar a la reunió tot superant un desplom ple de grans patates!

I la roca molt bona sempre que no surtis de la via.....
El tercer comença del mateix estil que el segon, però es va endurint mica a mica, guanyant verticalitat i amb les preses cada cop més petites, fins que afluixa de cop.

Igual que l'altre dia, també vaig enllaçar-lo amb el quart, una xemeneia terrosa on va bé disposar d'un parell de friends mitjans, amb una sortida encara més bruta (a sota).

Després ja només cal caminar uns minuts muntanya amunt, enb un dia excepcional d'hivern sense vent ni gaire fred, a buscar el camí de la presó que ens retorna al cotxe.

7 comentaris:

Mingo ha dit...

Veig que ets busques les millors companyies per escalar. A veure si ens fem un truc, encara que no sigui tan guapo. Brometes apart, que tinguis una boba entrada d'any

Mingo ha dit...

boba no BONA ENTRADA D'ANY

Jaumegrimp ha dit...

Quines fotos més espectaculars del flanqueig! felicitats a tots dos!

lux ha dit...

ei!
un dia d'aquells sorprenents!
potser perque malgrat tenir ganes de coneixer Busa i harme mirat els post i demes... em va sorprendre! em va encantar el paisatge, la sol.litud, la verticalitat de la via, els bolos punxeguts... amb uns passos molt bonics, en fi que tornare aviat!
Una tria perfecte! gràcies!

Gatsaule ha dit...

Mingo, la veritat és que si!!! Però podem quedar algun dia, també, només cal concretar-ho, ja ho saps!

Jaume, un flanqueig dels que a tu t'agradaria molt!!

Lux, m'agrada que descobrissis la màgia de Busa, un bon lloc per tornar-hi aviat!

Molt bon any a tots!

Llorenç ha dit...

A veure si hi vaig jo algun dia a fer aquesta! sempre trobo alguna excusa per no anar-hi, i mira que hem fa gracia! tots en parleu bé! caldrà fer-hi la visita aquesta primavera!

Gatsaule ha dit...

Llorenç, ja veus que m'ha agradat tant que l'he feta dues vegades en mig any...., però tot és qüestió de gustos. El més estrany és que tu encara no hi hagis anat!