Shangri-la, a la serra de Busa

Feia molt temps que en sentia a parlar d'aquesta via de la serra de Busa i, els pocs que hi havien anat, només en deien meravelles. A la mateixa guia del Solsonès diu que és una de les millors escalades de Busa. Finalment, aquest dissabte, hi hem anat amb el Toni.

No tinc cap foto prou bona de la paret com per fer una ressenya, però al blog de l'Edu hi trobareu  més informació i la ressenya de la guia. Nosaltres hi hem anat des del pla de Busa, deixant el cotxe a la pista que porta a la Presó dels Carlins. El camí de l'Areny, que passa pel peu de la via, surt molt a prop, en unes fites abans del torrent. La feixa que et porta a l'inici de la via, surt a la dreta després de passar per sota d'unes baumes.

El començament de la via és evident, sobretot pels parabolts de la reunió inicial, i perquè és poc abans del final de la feixa. 

Començar se'm va fer dur, la verticalitat de la paret i el fet d'esperar una via equipada de Vº em van fotre una bona castanya. I és que tota la via és molt vertical, i la fissura inicial (desequipada, cal un camalot del 2) combinada amb la roca peculiar, no em deixaven estar-hi còmode. 

Però després la cosa ja canvia, t'adaptes ràpidament a la roca, plena de cantos d'escàndol, sempre ben inclinats. I bastant equipada amb parabolts.

El segon llarg és molt bo, per gaudir-lo sense manies. Fins i tot el tram de 6a (a sobre) es deixa provar amb calma, gràcies a l'equipament generós, que permet de passar en A0, si convé. Però val la pena intentar-ho en lliure perquè les preses et van sorprenent constantment.

Després la dificultat afluixa i, just abans de la reunió, travessa un desplom que des de sota costa de creure que només sigui V! Un tram genial!

El tercer llarg comença dur, amb uns passos estranys, però ben aviat agafa la tònica general de grans preses i molta verticalitat. A sota podem veure al Toni xalant al mig del camp de patates....

Abans de la xemeneia final seria recomanable de fer-hi reunió perquè la corda no faci tan de ròssec, però com que només hi ha un parabolt, vaig continuar fins dalt de tot en un darrer llarg de 50 m. A la xemeneia hi trobarem un parell d'espits, i jo vaig posar-hi un link cam verd i el camalot del 2. Aquí la roca canvia radicalment, i es va desfent a mesura que vas pujant. Suposo que si la via es fes més, ben aviat seria força més ampla, la xemeneia!

Després d'una sortida curiosa i podrida, tenim una bona vista de la paret sud de la Presó (a sota, sense cap via que jo sàpiga), amb el santuari de Lord, Canalda, el puig Sobirà i el Port del Compte.

Una molt bona via, que tot i la verticalitat es deixa pujar gràcies als còdols imbricats i amb una roca molt bona, tot i que alguna cosa es trenca, com va poder comprovar el Toni amb un bonic vol! Només ens cal portar un parell de friends mitjans, alguna baga i 10 cintes (14 si només fem 3 llargs).

I el lloc genial, solitari, on només vam tenir la companyia d'un voltor que ens va semblar que no vivia massa lluny!

Per retornar al cotxe, només cal pujar en direcció nord fins creuar el camí que ve de la Presó i et retorna directament al punt de sortida.