6 de des. 2011

Sal de fruites Eno, a la Roca Narieda

Aquest dimarts ha fet una dia extraordinari, on es podia escalar en màniga curta quan estaves al sol. I per celebrar-ho hem fet una via també extraordinària, almenys per mi. I és que la primera part de la Sal de fruites és realment molt bona.

De fet, la companyia també es pot dir que ha estat extraordinària, i és que amb la Lu no escalàvem junts des de les Dolomites...

A sobre he deixat la bona ressenya del Xavi Grané, al seu bloc hi trobareu molta més informació de la via. Una via en que el primer llarg ja sorprèn, sort que la Lu tenia el dia!! A sota està tramitant els passos més durs, per mi, els més difícils de la via. Clar que, en fred, a vegades costa d'apreciar-ho.
Nosaltres hem enllaçat el segon llarg i tercer llargs (55 m), però al final la corda frega bastant. També hem fet d'una tongada el quart i el cinquè, per estalviar-nos moviments de corda en el tram de canvi de reunió, però aquí llavors cal pujar uns metres a l'ensamble.

Després arriba un nou mur, que comença amb un desplom del qual encara no sabem massa com se'n surt sense tocar la cinta! 

Tots aquests llargs, igual que la resta de la via, tenen una roca extraordinària. De fet, a vegades es troba a faltar algun forat de més.... A sota veiem a la Lu al setè llarg, compacte i divertit!
Però el tram estrella de la via és l'anomenat escut. El primer, de 6b, se l'ha demanat la Lu. Un llarg que comença còmode, però que es va complicant més amunt amb uns passos realment obligats d'equilibri sobre petites misèries. Per aquest llarg hem fet servir 14 o 15 cintes.

El següent teòricament és més fàcil (6a) però jo l'he trobat molt tècnic i delicat. Tot el llarg es caracteritza per l'absència de preses, cal pujar levitant i confiant en que els peus de gat no se n'aniran avall. A més, potser és on les assegurances allunyen més, així que cal pujar amb els nervis calmadets...
Després d'aquests dos llargs tan intensos, hem tirat avall. La part superior de la via ja la coneixia, més irregular i distreta, però per avui ja n'hem quedat més que satisfets!

6 comentaris:

lux ha dit...

Realment va sortir un dia rodo!!

Bé potser més aviat hauria de dir pla, perque ben planxades que estan aquestes plaques! Avui encara tanco els ulls i veig una blanca placa calcaria!
quina meravella! ;)

Gràcies per deixar-me triar i remenar! Vaig disfrutar com una enana!

Llorenç ha dit...

ep!! felicitats als dos! i sobretot a la Lu! que s'ha currat els llargs guapos! jo m'hauré de buscar també una parella potent ja que també tinc ganes de fer-la! mecatxis!

Xavi ha dit...

Felicitats per repetir aquesta bona via, amb tirades molt boniques i tècniques.

Petrus ha dit...

Felicitats per la via, Joan. És una de les que no m'agradaria anar a fer algun dia!

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona als dos! Joan, el primer llarg em sembla que és molt dur, tan li fa si t'agafa en fred com no!!

Gatsaule ha dit...

Si, noia, un dia rodó que hem de mirar de repetir aviat!!

Llorenç, és que jo sóc un home generós, no com tu que sempre vols quedar-te els llargs més bons!!

Gràies, Xavi, ens va agradar molt, la veritat!

Petrus, perquè dius que no t'agradaria fer-la? Però si hi vols anar, no m'importaria tornar-hi canviant els llargs!

Jaume, el problema és que anant amb tu m'he acostumat a començar de segon, i ara em costa canviar....