Aquest dissabte es notava que el temps havia canviat una mica, molt vent i força fred a muntanya. Així que vam haver de deixar objectius més ambiciosos per quedar-nos a baix, arrecerats. I Malanyeu sempre està disponible quan fa mal temps!
El Mohawk no hi havia escalat mai a la paret de l'Altar, i la via dels Catalans feia temps que li rondava pel cap. Així que ben aviat vam tenir l'objectiu decidit.
Després d'una aproximació ben curta i de trobar-nos en un peu de via força incòmode, començo el primer llarg. d'entrada penso que serà l'únic que podré fer de primer, ja que els altres dos se m'escapen. Portem la ressenya del Vèrtex on diu que la via està tota en parabolts, però no els veiem.
Ataco més a la dreta on hi ha alguns espits, força allunyats, que després comprovem que són de la via Odisea pernambuco. A l'esquerra veig els burins de la dels Catalans, força camuflats. Tot i que la distància entre espits fa basarda, continuo amunt, ja la corregirem després, la via.
La veritat és que aquest primer llarg el trobo molt brut, però la roca és realment bona, tot i el seu aspecte desagradable.
Després d'una aproximació ben curta i de trobar-nos en un peu de via força incòmode, començo el primer llarg. d'entrada penso que serà l'únic que podré fer de primer, ja que els altres dos se m'escapen. Portem la ressenya del Vèrtex on diu que la via està tota en parabolts, però no els veiem.
Ataco més a la dreta on hi ha alguns espits, força allunyats, que després comprovem que són de la via Odisea pernambuco. A l'esquerra veig els burins de la dels Catalans, força camuflats. Tot i que la distància entre espits fa basarda, continuo amunt, ja la corregirem després, la via.
La veritat és que aquest primer llarg el trobo molt brut, però la roca és realment bona, tot i el seu aspecte desagradable.
El segon llarg (a sobre) és un desplom continuat, on cal molta força i concentració. Però aquí els burins estan molt propers i, tot i que el rovell ja s'ha anat estenent, estan realment propers.
Ell puja realment bé, es nota que està en plena forma! Jo faig el què puc, però entre A0's i sortides en lliure arribo a la reunió.
El tercer llarg també l'hi deixo a ell, encara que sigui força més humà. El llarg és més tècnic que de pila, fins que arribem al sostre on cal tibar de valent (6a+). Després acabem per un tram curt de la via del Dia de la mona, que sembla que sigui 6b.
Tot i que la via és curta, és intensa. Intensa i vertical.
El darrer llag pujo molt bé fins el sostre i el ram de 6b, on em cal tornar a tibar de cintes per passar. Però estic content per haver pujat per una via on cal tenir-ho ben clar....
Gaudim dels colors de tardor que ja tenim a sobre, i en dos rappels tornem a trobar-nos al peu de la via.
5 comentaris:
Joan, per més que he mirat les fotos no he sabut veure les ostres! us les deurieu cruspir totes vosaltres tot pujant!! Felicitats pel viote!
un racó interessant...i les poques piades que n'he vist sempre em recorden que tinc que anar-hi algun dia! merci per recordar-m'ho! es veu molt tranquil! llestima de l'equipament no?
Gràcies per la ressenya. Aquesta paret fa anys que hi vull anar però no havia vist cap piada amb informació recent. El lloc sembla interessant, tot i el rovell.
Enhorabona Joan. Això està abans de la paret més coneguda?. És la que és veu quan comences a pujar per la pista?
Jaume, ja ens hauria agradat, però només quedaven les closques!
Llorenç, tret del començament, la resta està prou bé. Això si, burins!
Xavi, per l'edat de les teranyines, diria que fa bastants anys que ningú emprenya les aranyes.....
Ming,no es veu des de la pista, però et queda just al davant quan arribes al cim de la paret del Devessó.
Publica un comentari a l'entrada