3 de febr. 2011

Santuari de Pinós, una travessa entre l'Anoia i el Solsonès

Aquest cap de setmana passat el temps no va acompanyar en excés. Dissabte feia bo, però tot estava nevat, o moll i enfangat.

Diumenge, en canvi, no va fer tan bon dia. Tot i això, vam recuperar el cicle de caminades d'hivern amb dinar a mig aire. Els conreus de cereals en aquesta època tenen un encant especial i, amb la Clara, ens agrada de recórrer els seus camins.

Aquest cop vam sortir de Sant Pere de Sallavinera, a l'Anoia, en direcció nord, cap al santuari de Pinós. Després de passar pel costat d'una de les estacions del tren fantasma que hauria d'unir Manresa amb Lleida, el camí puja fins el castell de Boixadors (a sobre), que endevinem entremig de la boira.

El castell, situat a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat, es troba actualment en plena restauració per part de la diputació, i no és visitable.
Aquest primer tram de camí, fins al santuari de Pinós, segueix sempre el GR-7, i transcorre sempre per pistes, el que facilita la conversa tot caminant. Però, tot i la bellesa d'alguns conreus i d'entretenir-nos en l'observació d'ocells (a sobre, un trencapinyes), no em va agradar massa.

Una darrera pujada per la pista asfaltada ens deixa a l'hostal del santuari, on parem a dinar. No dinem gens malament, menú de 16€ tot inclòs, però no té res a veure amb el Forn de Su. Però després de 3 hores i mitja de caminar, sempre es té gana.
La segona part és molt més interessant, sobretot perquè segueix una línia de carenes que marxa cap al sud-oest, i gairebé sempre per dalt. Primer per la carena de la serra de Pinós i, després, per la de Cellers.

Ara anem intentant seguir el GR-171, tot i que costa perquè està molt poc senyalitzat.
A cal Tonic deixem la carena i comencem la baixada cap a Castellfollit de Riubregós. Aquest tram és l'únic que va per petits senders entre boscos i camps, fins arribar sota mateix del poble.

Anem tard, el dinar ens ha entretingut, i som a temps de gaudir d'unes estones de sol per sota els núvols, abans d'arribar.

Per fer aquest recorregut cal disposar de dos vehicles, però si algú vol seguir-lo, trobarà el track al wikiloc. Una altra opció és fer-lo en BTT, canviant l'arribada. Llavors potser amb un sol vehicle n'hi ha prou.

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona caminada Joan! pel que expliques el restaurant de mig camí val la pena.

Pere de can Peret ha dit...

M’ha fet gràcia perquè el meu avi era fill de St. Pere Sallavinera i que en l’excursió que vas fer per Freixenet i Su també tenim parents en dues cases de pagès dels voltants.
En fi, una coincidència!

Gatsaule ha dit...

Jaume, el restaurant és normalet, però ens van atendre molt bé i ens hi vam atipar de valent! Ideal per parar-hi a menjar a mitja caminada.

Pere, és que tota aquesta zona és molt interessant i, en aquesta època en que el blat comença a treure el cap, ens té una mica enamorats!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Fa uns anys vaig fer un itinerari semblant, sortint també de Sant Pere Sallavinera.
Me'n alegro que estiguin arranjant Boixadors.
Tanmateix en bon temps, que amb calor no es podria pas fer aquesta excursió.

Gatsaule ha dit...

Esperem que les obres del castell no es quedin a mitges per manca de pressupost... Tens raó en que es tracta d'una sortida típica d'hivern/primavera. Ben aviat, amb els ametllers florits, encara serà més bonic!