Aquest dissabte la previsió no convidava massa a l'optimisme, així que hem ajornat els plans de la serra de Sant Joan i amb la Lu hem aprofitat per anar a aquesta via bonica i ràpida, en un entorn de tranquil·litat absoluta. La via la van obrir el Josep i la Laura, i a sobre he deixat la ressenya original que també trobareu al seu blog.
L'aproximació té una certa gràcia, però al final hem encertat el camí i fins i tot hem trobat les 4 o 5 marques fúcsia que hi ha! En realitat, des de la Valldan, cal seguir la pista fins a una porta de la tanca, continuar amunt en direcció a l'esperó i anar-s'hi acostant seguint rastres de persones i cabres fins que ets a la vertical de la via, i llavors tirar recte amunt. El bosc és prou net com per no tenir massa problemes.
La via comença en un replà terrós, a la vertical del sostre, on es veuen un parell de parabolts del primer llarg. Aquest tram només té un tram més difícil (IV+), però està ben protegit, com tota la via. No cal portar res més que les 12 o 13 cintes preceptives, almenys a nosaltres no ens ha calgut.
Just acabat el primer llarg, trobem dos parabolts de reunió, però és més aconsellable fer-la uns metres més endins, just a l'inici del segon llarg. Aquest comença dret, però ben aviat desploma amb força i comença l'artificial.
Pujo en A0 força còmodament, fins que allunyen i entenc que cal sortir en lliure. Unes bones preses em deixen dins d'una xemeneia on quedes molt mal posat i amb tot d'herbes a la cara, un flanqueig ràpid a l'esquerra i pujo a la reunió. De fet, me l'he passada i després ha hagut de desgrimpar una part del flanqueig del tercer llarg!! Coses que passen....
El flanqueig del tercer llarg és molt bo. La Lu l'ha encarat amb ganes i amb molta tranquil·litat ha arribat bé a la reunió. Pujo resseguint el camí que ja coneixia i ja veig el passet de 6a, incòmode i amb presa petita. El principal problema és saber si anar per baix o per dalt, i és per baix!
Un llarg curt i espectacular, i tan ben protegit com tota la via.
El quart comença recte, però ben aviat torna a flanquejar fins trobar l'esperó principal. Tot el llarg és molt còmode, però just arribant a l'esperó hi ha un tram més finet. Afortunadament la roca continua prou sòlida i compacte, cosa que s'agraeix perquè l'ambient és tirant a aeri!
El cinquè puja pel costat esquerre de l'esperó, tot buscant la millor roca. Aquest llarg, com l'anterior, té el tram més difícil al final de tot, per damunt d'una llastra d'aspecte dubtós.
Una darrera tirada senzilla, serveix per arribar dalt de tot. De cop, la vista s'obre, tan cap a la Móra Comdal i el Turp, com cap a les parets de la cinglera dels Esplovins.
Per baixar només cal seguir el camí de la carena, passar una primera bretxa i baixar a un replà en la segona on hi ha la instal·lació de rappel. Tot i el que diu la ressenya, en un únic rappel de 55 m s'arriba a baix, amb un final una mica embrossat!
I després recte avall, seguint l'instint, fins trobar el camí de pujada, mentre els núvols es van fent cada cop més compactes, arribem contents al cotxe perquè la via s'ho val, i el lloc encara més!
Per baixar només cal seguir el camí de la carena, passar una primera bretxa i baixar a un replà en la segona on hi ha la instal·lació de rappel. Tot i el que diu la ressenya, en un únic rappel de 55 m s'arriba a baix, amb un final una mica embrossat!
I després recte avall, seguint l'instint, fins trobar el camí de pujada, mentre els núvols es van fent cada cop més compactes, arribem contents al cotxe perquè la via s'ho val, i el lloc encara més!
10 comentaris:
Un racó i una via molt ben trobada. La segona R jo també me la vaig passar de llarg, amb el seu retorn a buscar-la.
Bona via Joan! portes la brúixola ben encarada!! dimecres bon temps, ahir també...avui mal temps, clar em tocava sortir a mí!! a veure si dilluns l'ensopeguem!!
Aquesta via es veu espectacular, la foto del flanqueig impressionant!! caldrà anar-hi.
Hola Joan, l'SGAE esta a punt de trucar a la porta de casa teva per cobrar els drets d'autor de la ressenya, be bromes a part (o no..) ens alegrem que la via i el lloc us hagi agradat prou. Quan tornem, posarem alguna senyal de transit a la segona R, tothom es passa de frenada!
salut i alegria.
Doncs al final malgrat la inseguretat del dia crec que la varem encertar,
perque la via i el lloc valen la pena!
És xulo quan l’escalada és a més una excusa per conèixer un nou indret, solitari i apartat com aquest! Em va agradar molt!
Ja hi hauran dies per acostar-se a parets més concorregudes i llargues! ;)
Una abraçada i mil gràcies pel dia!
Via poru entretinguda i guapa, tant solitaria i en una vall molt guapa....sembla que que bones vistes!!!! nosaltres la vam fer amb molta boira!!
felicitats als dos!
Aquesta és la que havíem de fer el dia de les putes mosques, no? Jo no és una via que em motives massa però si dius que està bé doncs l'anirem a fer.
Nosaltres també ens vam passar la R2, jo, de segon, no la vaig ni veure. Suposo que ara la pedra ja està més sanejada perquè a les primeres repeticions encara se'ns van trencar bastantes preses. Tot i així, una via prou interessant per la sol·litud i tranquilitat del lloc.
Joan, fa gràcia això de la segona reunió..., la veritat és que si hagués portat cintes suficients, hauria arribat fins la tercera!
Jaume, el flanqueig val realment la pena, vas marxant cap a l'esquerra i cada vegada tens més pati....
Alpinistes, vaig estar a punt de fer-ne una jo de ressenya, però ja vaig veure que seria difícilment millorable, així que vaig anar al més senzill, però ho podem compensar amb alguna cervesa.... Felicitats per la via!
Un gran dia, Lux, i el lloc dels que ens agraden, tranquil i apartat! Ara a veure quina serà la propera!
Llorenç, recordava les vostres imatges entre la boira mentre hi escalava, i no deu tenir res a veure!
Mingo, doncs per culpa d'aquell dia que portava sempre la ressenya a sobre, i dissabte la vaig poder treure de la motxilla! No te la perdis, que té trams molt bons.
Xavi, aquesta inquietud de fer primeres repeticions passa factura! Ara la roca està molt bé, pràcticament no vam trencar cap presa.
Lu! Que fas escalant amb aquest home!
Ojo peligru! (que diria el Pelut)
;)
Vaya un! Que dirien pel Maresme.
Però deu ser que a falta de pa....
Publica un comentari a l'entrada