Aquest dissabte, amb el fred que feia, hem anat a buscar roques calentes a l'Alt Urgell. Ens va semblar que Perles podia ser un bon lloc, amb una aproximació curta que podia permetre d'anar-hi més tard. La via escollida, la més fàcil de les llargues, Amistades pelirrojas.
Però més amunt del congost de Peramola ens ha sorprès la neu que ocupa totes les obagues i, quan hem deixat el cotxe al petit nucli de Perles, el termòmetre marcava -6ºC tot i que eren les 10 del matí...
La via m'ha agradat molt, roca genial i bastant equipada, però no m'ha semblat gens fàcil pel nostre nivell. El pitjor de tot ha estat el començament, doncs hi ha una gran alzina que fa ombra a tot un tram de la via, precisament on hi ha els passos difícils del primer llarg. La roca estava gèlida i ha costat de passar aquest tram amb els dits encarcarats! Per sort, més amunt el sol ja escalfava la roca (a sobre).
El segon llarg és el llarg estrella de la via. No només és el més llarg, sinó també el més dur i sostingut. Cada vegada és més dret i cada vegada les preses són més escasses... Suposo que avui, amb el fred que feia tot i el sol, l'adherència dels gats era mínima, i això encara ho ha empitjorat.
Però tot i ser difícil, és factible. Avui ens ha sortit, tot i que hem arribat tots dos a la reunió amb la sensació de que ja n'hi havia prou..... Clar que te una arribada a la reunió realment interessant!
El tercer tampoc és fàcil, però comparat amb l'anterior ens ha semblat força més factible. Comença per placa que es transforma en diedre, que passa a bavaresa desplomada i molt obligada, fins que surts i arribes a una petita mata, on s'acaben les dificultats!
Això si, la roca és una meravella, de la bona de la comarca! I mira que n'hi ha de bona de roca en aquest país...
El darrer ja és una altra cosa, la sortida de la reunió és una mica aleatòria, perquè avui l'adherència anava escassa, però després afluixa i permet d'arribar tranquil·lament al cim!
A dalt, ens ha sorprès la neu, i hem baixat per l'obaga seguint el què pensàvem que era el camí de baixada. No hi havia ni una traça i caminaves una mica sense saber si trepitjaves roca o un forat.... Però és que només cal veure com està el bonic poble de Perles per fer-nos-en una idea (a sota)!
10 comentaris:
Aquesta fotografia tant bonica de Perles és el paradigma d'un poblet del Pessebre.
Llegint-ho, fa patir una mica això de la poca adherència dels gats.
Ep Joan, enhorabona!! un viote amb el fred d'aquest dissabte, pots estar content. Nosaltres hem anat a buscar l'escalforeta de Malanyeu aquest dissabte i ens ha rebut a
-7ºC!!! per sort Ca n'Anglada era obert i hem fet un llarg esmorzar fins que hem previst que tocaria el sol a la paret, el camí d'aproximació tot nevat, trepitjant neu fins als turmells!!
Enhorabona!! Avui anàvem a fer-la però se'ns ha posat a nevar :(
Però a la que surti el sol...
Xiruquero, Perles és realment bonic, un racó deliciós. Tot fent la foto, vaig pensar el mateix que tu!
Jaume, si que hi ha neu al Catllaràs! Sort que al final va sortir el sol i totes aquestes parets es tornen més humanes....
Eduard, segur que t'agradarà! A veure si quan la facis estàs d'acord amb la meva valoració de la via!
-6ºC? buf! jo me'n torno al bar...
Carai Joan uns sobredosi de sisè,
-6ºC i 6a*. Bona via, quin grau obligat li poses?
Xavi, això si que no m'ho crec! Que ja ens coneixem....
Joan, no hi entenc gens de graus, però del grau màxim obligat no te n'escapes, 6a o 6a+, no ho sé massa. La veritat és que anava una mica al límit...
Enhorabona Joan, mira que és guapa aquesta via, i el segon llarg té tel.la. Per les fotos sembla que te l'has currat tota de primer, el cul encara no el conec del tot, je je je. Com ho teniu pel proper cap de setmana, el del 18?
vaja! aquesta la porto per la furgoneta desde fa ja massa temps! mai he escalat a Perles i me l'he mirat i remirat massa vegades...tindrem que anar-hi! vas fort! aquests 6a's mantinguts.....felicitats i merci per la piada!
Mingo, n'hi ha altres de molt més interessants, de culs.... I el 18 podem anar on et bingui més de gust! Voleu pujar a tastar el Cingle de la To?
Llorenç, una via molt recomanable i interessant. Segur que tu no hi tindràs problemes, que ja ens coneixem!
Publica un comentari a l'entrada