Quan arriba la calor, ve molt de gust cercar alternatives per córrer i poder seguir entrenant, tot explorant noves zones. D'aquesta manera, fins i tot pots arribar a conèixer raconades oblidades on tornar-hi més endavant a fer-hi una caminada tranquil·la i gaudir-les d'una altra manera.
Un d'aquests llocs magnífics per pujar-hi a córrer, són els plans de dalt de la serra d'Ensija (a sobre). Tot i que ja ho he recomanat alguna altra vegada, no em canso de fer-ho. Sortint de la Creu dels Rasos no calen gaire més de 2 hores per anar i tornar, pujant pel Ferrús i baixant pel dret, tot fent una bonica i dura volta. Aquí hi trobareu el track per GPS.
En aquest lloc teniu la tranquil·litat assegurada, en totes les vegades que hi estat, mai he trobat a ningú. A ningú gaire humà, perquè el darrer dia em vaig creuar amb una femella de porc senglar que portava 6 petits i no estava de gaire bon humor!
A sota hi teniu el mapa dels dos recorreguts, i aquí, el track de la volta per la Corba.
8 comentaris:
Deu ni do la volta si la fas tota corrent hi ha bastant desnivell. Ja m'agradaria, però les meves articulacions segur que es queixen.
Molt guapa la foto de la roca d'en Ferrus.
Salut
Et mantens en forma Joan! però com el Mingo, a mí el "metge" em té prohibit córrer...
Mingo, no, a les pujades més fortes camino de pressa..., vine un dia i t'ho ensenyaré! El Ferrúis, des de tota la vall, és omnipresent.
Jaume, com es nota que ets el teu propi metge!
Ai! amb aquesta fotografia dels plans de la serra d'Ensija m'has obert el llibre dels records.
Un dia d'aquests haig de mirar si pel Berguedà hi ha lloguer de mules que em facin els primers 600 metres de desnivell.
Vaig ser per allà fa dos caps de setmana... :) aviam quan coincidim!
Xiruquero, no sé si acabar-m'ho de creure això... En tot cas, pel vessant de Saldes el desnivell és menor i la dificultat més baixa. I s'arriba al mateix lloc!
Becki, veig que t'agrada el meu país..., i no m'estranya! Quan tornis a pujar, avisa i ens veiem!
De tan en tan repasso el teu bloc a “l’ombra” , ja que les experiències que expliques em superen...i tant sols puc desfruitar-les amb admiració. (Jo, algun ràpel i poca cosa més.)
Aquestes sortides per entrenar com dius, m’he les apunto perquè algun dia caminant encara les farem amb la família.
Per cert, aquell teu company amb el que vareu tenir aquell ensurt per terres Valencianes, ja s’ha recuperat?
Apa, molta sort!
Gràcies pels elogis! Però només que de tant en tant hi trobis alguna informació útil, ja haurà valgut la pena la feina!
Si puges algun dia cap els Rasos i fas alguna d'aquetes rutes, ja veuràs que valen molt la pena. I el Pep segueix recuperant-se, les costelles costen però ben aviat tornarà a fer de les seves!
Publica un comentari a l'entrada