Gel al Berguedà: cascada de la vila del pingüí

Tot i que no era ben bé el pla inicial, aquest matí he tornat amb el Toni a la cascada de la vila del Pingüí. Amb el fred que fa hem pensat que podria estar en condicions, tot i que no hi anava des del gener del 2006, fa gairebé 4 anys, en una de les primeres entrades del blog.

La cascada és realment interessant, amb els seus gairebé 200 m de recorregut, i és una sort poder fer escalada en gel a 20 minuts de casa. A la web de ressenya hi trobareu la descripció.

 

Aquesta vegada de gel n'hi havia, tot i que no en excés. I calia fins i tot anar amb compte de no caure dins de cap bassa, que la capa de gel tremolava a cada pas...

El primer tram va fent tot de ressalts que hem pujat sense assegurar-nos. És l'avantage d'aquests torrents, que combinen ressalts molts verticals amb bones plataformes i zones planeres!

Fins i tot el primer ressalt realment vertical (a sota) també el vam fer a pèl, però aquí la capa de gel era tan prima que tampoc s'hi podia posar res.

 

 

 

Al peu de la darrera cascada, allà ens lliguem. No està en condicions òptimes, però la gaudim gairebé fins dalt de tot. El gel és prou bo, i permet d'assegurar-se mínimament.

Però anem tard i, tot i que continua fent molt fred, a dalt hi toca el sol, i l'aigua ja circular amb força entre le gel i la roca.

 

 

Ens mirem el darrer ressalt i no trobem la forma d'encarar-lo. El gel és prim i fràgil i no hi ha manera de superar els tres o quatre primers metres més verticals, així que tirem avall.

Uns quants rappels fets en arbres de la vora esquerra, ens tornen a deixar prop de cotxe. Podem dir que avui ha començat la temporada d'hivern!