Aquest diumenge ha sortit el sol, tal i com estava previst, així que calia aprofitar per fer-ne alguna. I el Mont-roig és un d'aquests petits massissos prepirinencs que tenia ganes de conèixer millor, després d'haver-hi fet algunes escalades.
Amb la Clara, hem sortit de la mateixa carretera de Sant Llorenç de Montgai, a tocar de l'embassament, per una pista enfangada de mala manera i sense haver vist el sol. A primera hora la boira encara ho omplia tot. Però a mesura que hem anat pujant, el temps s'ha aixecat, i ens ha permès de veure millor per on anàvem, i de millorar les especulacions sobre la capritxosa geologia d'aquesta serra, amb guixos i argiles a la base i cingleres calcàries al cim.
El camí arriba fins a la carena gairebé sense voler. Molt ben traçat, puja en diagonal per entre les antigues feixes fins el coll. Allà hem seguit la carena cap a l'est, volíem arribar al punt on el camí baixa cap a la presa de Camarasa, però la boira ha tornat a aparèixer i hem renunciat a millorar la vista sobre el Montsec i la serra de Sant Mamet.
Al remodelat refugi del Pletiu de l'Extrem (a sota), hem fet un mos, per continuar cap al coll de Porta per una pista de l'obaga i després enfilar-nos carena enllà, cap al cim de la Pala Alta, on hem trobat unes escaladors que sortien pelats de fred de la paret....
El camí de la carena és molt agradable, sobretot quan la boira ha desaparegut definitivament. Davant nostre ha aparegut l'ermita de la verge de Montalegre (a sobre), a la vora més occidental de la serra.
Aquesta ermita està molt ben situada, amb una vista excepcional cap a la plana de Lleida, sobretot, i cap a les cingleres que ja hem deixat enrera.
La ruta continua per un camí senyalitzat per anar en bicicleta, que davalla cap a l'altiplà de Vilanova de la Sal (a sota). Fins un punt on cal girar cap al sud, travessar la collada de Llorenç i tornar cap a la vall del Segre.
La baixada, per entre rouredes i alguns conreus, és ben agradable. Poc abans d'arribar a la via del tren, sorprèn el mas del Cinto (a sobre), mig enderrocat, i en un turó encastellat.
Un recorregut molt interessant, fet en 5 hores escasses i en el que recomano que us baixeu el track per GPS, perquè té alguna cruïlla poc evident. Tot i que sempre és interessant fer petites variacions al gust del caminador!
5 comentaris:
Aquest diumenge també vaig sortir a caminar, tot i les ganes d'escalar, la persistent mullena malgrat el sol així ho aconsellaven...tot i que m'en moria de ganes! a veure si comencem l'any amb alguna grimpada.
Bonica i llarga volta!
Bon any.
Molt bonica la volta. Al coll de Porta, en el vessant est hi ha unes bauxites precioses.
Bon any
Jaume, a veure si n'expliques alguna de caminada, que les noves idees sempre són benvingudes!
Per cert, què fas el dissabte 9?
Mingo, ja les vam veure. Fins i tot ens en vam emportar alguna mostra!
Impressionant el mas del Cinto! Què no ens explicarien les seves parets encimbellades?
Una excursió ben bonica, de fer i de llegir.
Si, a nosaltres també ens va impressionar el Mas del Cinto. Tan gran i penjat allà dalt... Sorprèn que estigui abandonat. Segurament la pista propera la devien obrir molt més tard, com sol passar en aquest país!
Publica un comentari a l'entrada