12 de des. 2009

Aresta Arcarons dels Plecs del Llibre


Aquest matí, tot i el fred i el dia tapat, he tornat a l'aresta Arcarons, aquesta vegada amb en Jortx i en Petrus. Sembla que la mala sort continuava perseguint-me en aquesta via després de l'abandonament de fa un parell d'anys. Afortunadament avui gairebé no bufava el vent, i hem tirat decidits cap amunt.

A sobre he deixat una ressenya del Pietro que m'ha agradat molt, a més, m'ha estalviat de fer-la!

 
Ens hem repartit els llargs i el Pere ha tirat amunt. Aquests dos primer ja els coneixia de l'altre cop, així que he intentat que no em toquessin...

El primer llarg puja per la vora esquerra de l'aresta, a tocar de la canal (a sobre) fins arribar al primer parabolt, un tram on millor no relliscar. Després se'n troben tres més i s'arriba bé a la reunió.


 
El segon, tot i el temps transcorregut, segueix igual de dur. Comença amb un petit flanqueig ben equipat cap a la dreta (a sobre) i després el no res. Sort que el Pere té els nervis atemperats i ha pogut posar algun alien fins el clau que asegura el tram més dur del llarg, l'arribada a la reunió. Deuen ser 15 o 20 metres sense cap assegurança, però com que només és IV+, V....

 

 
El tercer li ha tocat al Jortx. En tota la tirada només hi ha un parabolt que assegura el tram de V+, a la resta del llarg, millor no caiguis! Tot i que ell també ha sabut trobar algun forat per posar-hi algun microfriend, però no ha volgut caure per provar-los...

Aquí el fred ja ens feia patir força, costava escalfar-se sortint de la reunió i tots escalàvem amb tota la roba posada.

 

 
El quart (a sobre, el Jortx treballant-lo) potser és el més difícil, però està força assegurat, si més no al tram de 6a (obligat entre xapes). Després, aire fins a la reunió.

 
A mi m'han tocat els dos més senzills. El cinquè (a sobre) és una placa de III-IV sense cap assegurança. La roca segueix sent molt bona, i aquí la confiança ja és màxima.

El darrer llarg comença amb un parell de passos d'artificial amb una sortida fina (a sota), i després ja es tomba fins al cim. Allà hi ha els pocs metres de roca dolenta de tota la via.

 

 
Tot i el reequipament de la via, amb les reunions rapelables, cal dir que la cinquena reunió encara està amb burils mòbils i, pel que fa a la sisena (a sobre), sobren els comentaris.

Dalt el cim, tot i el fred, estàvem tan contents que gairebé ja no el notàvem!

Després, un rappel cap a l'interior d'una escletxa, un parell de pujades a dos plecs, amb algun passet de IV, i el rappel de 50 m que et deixa a l'aresta. Una aresta que sembla molt més complexe del què realment és.

En resum, una bona via, amb molt bona roca, però que he trobat dura i exposada. Mereixedora de la fama que s'ha anat guanyant, però que val la pena de fer.

 

17 comentaris:

Eduard ha dit...

Felicitats Joan!!
Això ja són paraules majors :))
És una via que sempre m'he mirat amb molt de respecte, per la exposició i compromís que comporta. Espero que arribi el moment d'anar-la a fer

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan! a més el dissabte amb la boira i la fresca se us deuríen quedare ls dits garratibats, nosaltres érem a la plantació i al començament ens vam quedar glaçats.
Felicitats per l'ascensió amb bona companyia.

joan asin ha dit...

Enhorabona aquesta via no et deixa indiferent, exponent d’una generació i estil d’escaladors.

Joan B ha dit...

FELICITATS !!

Ara que ja saps a on son les preses, quan vulguis m'hi pots portar a mi anant tu de primer !!

Salut i a tibar

Mohawk ha dit...

Veig que aquesta vegada el vent no es va emportar el cap de la gent...

A tibar-li!!!


Per cert, no tindràs ressenyes de l'Obac, oi? :P :P

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan, no sé si dir-te un maldecap menys, je je je

Pietro ha dit...

Felicitats per la via! La ressenya "anònima" és meva. Celebro que us hagi estat útil.

Llorenç ha dit...

Felicitats! un objectiu complert! no va saltar la llagrimeta al arribar a cim? je je je! no m'hi veuràs mai en aquesta via!!!!

Pekas ha dit...

jejeje.. joa vaig fer aquesta vía...quan tenia.. umm..... a veure... buuffffffff... millor no pensar-ho.. i crec que com el llorenç.. no sñe si em tornareu a veure per aquells indrets.. ;-)))

eso sí.. la vía.. es brutal.. !!!

Roque ha dit...

Enhorabona per la via.
Jo encara la tinc pendent, un Gener de fa uns anys, la Bea ens va fer baixar de la tercera reunió pel fred que fotia i ara em fa una mica més de mandra tornar-hi.
Un dia d'aquests hi haurem d'anar..

Molts records

Petrus ha dit...

Una bona via en bona companyia! I bones fotos, malgrat el dia gris!

Gatsaule ha dit...

Eduard, el dia que hi vagis, veuràs que tindràs poca feina a comptar assegurances....

Gràcies, Jaume! Realment feia fred a l'aresta, i a partir de la primera reunió va començar a bufar un aire fi força emprenyador.

Joan Asin, el que més sorprès d'aquesta generació d'escaladors, és que encara siguin vius!

Joan B, el problema no són precisament les preses....

Mohawk, hi vaig pensar molt en aquell dia, i no volia repetir el mateix rappel de cap manera!

Em sembla que estan a punt de publicar-se, aquestes ressenyes...

Mingo, potser tens prou raó, era un tema una mica obsessiu després d'haver-ho intentat una vegada.

Pietro, ens va anar molt bé, la ressenya. Ja he corregit la nota. La qüestió és que la vaig trobar en un altre lloc que no era el teu blog!

Llorenç, doncs es una via que t'agradaria, la roca és excepcional!

Pekas, tots tenim un passat! Clar que el teu potser és excesivament llarg...., i la memòria..., ja se sap!

Roque, si vas arribar a la R3 ja havies passat la part més dura. No pateixis per tornar-hi, no hauràs de fer cua!

Petrus, això mateix, la companyia el millor de la via!

flx ha dit...

moltes felicitats Joan!!!
Aquesta es de les bones

nenivan ha dit...

felicitats per la via, per mi una de les millors de Montserrat i mereixedora de les 100 millors. I el dia que vareu triar per fer-la tampoc hi ajuda: quan la cosa es posa txunga millor escalar amb un bon solet per atemperar els nervis no?
Fins aviat

Xavi ha dit...

Una altra de bona al sac! Felicitats, sobretot per escalar aquelles plaques tan fines amb les temperatures dels darrers dies.
Records!

edunz ha dit...

felicitats a tots tres joan, una gran via que per història i tot plegat espera pacient el seu torn... si pot ser amb bivac inclòs al torren, aquell bivac tan entrenyable i que segur deus conèixer...

Gatsaule ha dit...

Gràcies, Flx! Segur que tu la coneixes bé!

Nenivan, segur que hauria estat diferent feta amb solet, però vist el temps que està fent, encara vam estar de sort!

Si, Xavi, ara és més temps de tocar neu, però costa de veure-la...

Tens raó Edu, millor amb bivac i, si és amb bona companyia, encara més! Ha de ser especial veure aixecar-se el dia des d'allà....