La cascada delPingüí és d'aquelles ressenyes que, tan aviat com les veus, t'entra un desig enorme d'anar-hi. anar-hi encara que sigui per treure-hi el cap. Aquest cop, però, vaig poder enredar a l'Àngel i el Pep per anar a pujar-la. Hem tingut un inici d'hivern tan fred com l'any passat, i s'havia d'aprofitar.Un dels torrents que cauen des de sant Julià de Vallcebre cap al riu Saldes ens regala un espectacle gèlid i d'accés comodíssim. La reunió inicial la vam muntar a tocar del cotxe !
A més, el dia 3 de gener, estava en bones condicions. Bé, bones pel país que tenim: gel abundant però trencadís, amb l'aigua que se sentia córrer entre el gel i la roca. Si algú té interès en la ressenya:
http://www.ressenya.net/intro/frgel.htm
El penúltim llarg és espectacular, amb les cordes que gairebé no arriben als arbres de reunió, tot i que són de 60 m! Sobretot el tram de 90º, amb un gran buit entre el gel i la roca que generava alguns nervis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada