Divendres pugem engrescats cap a la vall de Benasc, sembla que farà bo, i encara que només ens hi estiguem un dia o dos ja sol valer la pena. Pel trànsit, sembla que no estarem sols, i a l'aparcament de la cascada d'Espigantosa (a sobre) ho confirmem, hi cabem pels pèls!
El refugi del Forcau està ple, i tot pujant anem atrapant a tota una processó laica que té un únic objectiu: el cim del Posets.
El refugi del Forcau està ple, i tot pujant anem atrapant a tota una processó laica que té un únic objectiu: el cim del Posets.
Els del temps ens han enganyat una mica, no fa massa bo. Serà per l'efecte del llarg cap de setmana, o casualitat? Mirant amunt ho veiem negre i, quan enfilem la canal Fonda (a sota) encara pitjor.
Ens creuem amb algú que baixa i ens passa el "parte" del cim: fred, vent i una pluja fina d'aiguaneu. Però mentre pugem no en fem massa cas, l'esforç ens manté prou càlids.
Ens creuem amb algú que baixa i ens passa el "parte" del cim: fred, vent i una pluja fina d'aiguaneu. Però mentre pugem no en fem massa cas, l'esforç ens manté prou càlids.
La ruta per pujar a la Dent de Llardana (a sobre) és la mateixa que va al cim del Posets per la via normal del vessant sud, però al coll de la Dent, al capdamunt de la canal Fonda (3.010 m), cal girar cap al sud i fer els 84 metres de desnivell que falten.
No és que sigui molt difícil el camí que hi puja, però si que és aeri i exposat, i cal anar en compte, sobretot quan l'herba i les roques estan molles. Afortunadament no ho sabíem, però arribant a Benasc, vam llegir al diari que, el dia anterior, un català de 59 anys va relliscar i s'hi va matar. Així que no val a badar.
Imagino que en un dia normal, la vista del Posets deu ser ben bonica, però aquest dissabte la cosa no anava per aquí, boira espessa i un fred molt intens era el que ens esperava al cim, on no ens hi vam estar massa estona.
No és que sigui molt difícil el camí que hi puja, però si que és aeri i exposat, i cal anar en compte, sobretot quan l'herba i les roques estan molles. Afortunadament no ho sabíem, però arribant a Benasc, vam llegir al diari que, el dia anterior, un català de 59 anys va relliscar i s'hi va matar. Així que no val a badar.
Imagino que en un dia normal, la vista del Posets deu ser ben bonica, però aquest dissabte la cosa no anava per aquí, boira espessa i un fred molt intens era el que ens esperava al cim, on no ens hi vam estar massa estona.
De baixada, la pluja va començar a ser més sostinguda, i vam arribar a la pleta del refugi ben xops! Sort que només és aigua!
Però no tot és negatiu, al refugi ens van venir a rebre els dos cadells de la gossa, que ens van entendrir. De la mateixa manera que ens va emocionar el paisatge de tardor de la vall.
9 comentaris:
Jo no hi entenc gaire de bolets, però vols dir que aquest de la foto és bo?
Preciosa la foto del paisatge de tardor :-)
Veig que vas deixant reposar el dit! La Dent de Llardana encara no l'he fet, fa mandra anar-hi quan puges a fer altres coses...quina putada el que s'hi va matar no!
Selene el Reig Bord o Amanita muscaria no és comestible, però el Rovelló de sota sí i al costat a la dreta sembla que s'en veu un altre!
Noi, Gatsaule, m'he quedat bocabadat. M'ha agafat la sensació de fred humit només veient les fotografies.
Però, com és possible que en aquesta faisó dels paratges, ni que sigui per pujar al Posets, la processó sigui laica?
Selene, em sembla que aquesta zona la coneixes bé, no? De bolets n'hi havia molts, però sobretot rovellons que la gent no collia, massa concentrada en el Posets...
Jaume, això dels accidents de muntanya és el pa nostre de cada dia, però sembla que tothom miri cap a una altra banda. Ho vam llegir al diari local, i aquí no n'hem sentit res. També vam veure cartells d'un paio que porta uns dies desaparegut per la zona del Portillon...
Xiruquero, que les meves fotos et provoquin alguna sensació, és l'elogi més gran que em podies fer! Això de laïcitat ho vaig deduir pels penjaments que deien, en general, diguem que no eren precisament expressions religioses...
Veig que el mal temps ens ha perseguit... felicitats pel cim!
ei joan, a nosaltres tambe ens va perseguir el mal tamps a la pica, fred, vent i boira,ni ganes de parar a fer el bocata, avall que fa baixada...
ei Joan , nosaltres a la reestrena montanyenca despres de la lesio, vem fer la pica per vallferrera i el temps era igual de dolent, molt de vent i fred al cim i una boira que no deixava veure res, ni ganes de menjar l´entrepa avall que fa baixada...
Boniques fotos... per el que veig .. jo vaig tenir millor meteo a la Vall de Benas... :-)))
Els cadells.. quina gozada.. ( em perden els animalots.. ;-)))
Becki, si que ens ha perseguit, però per les fotos del Sotllo, sembla que vas trobar algun forat enmig de la tempesta!
Judit, quina sorpresa! Espero que estiguis bé del tot, o gairebé.... No es pot molt de cas de les previsions quan hi ha molts dies de festa, sempre tiren cap a molt bon temps!
Pekas, els cadells eren entendridors de veritat! Una meravella!
Publica un comentari a l'entrada