Ahir a la tarda, mentre la majoria de la gent sensata estaven a la platja per refrescar-se de la calorada que feia, amb el Toni vam anar al pic del Martell. Ell no hi havia estat mai i jo tenia tantes ganes de tornar-hi després de més d'un any de no anar-hi , com d'ensenyar-li aquesta petita meravella de l'escalada sabonosa.Com que no sabíem massa quina via anar a fer, no sé si aquesta, no sé si aquella, doncs al final hem anat a la No sé. Almenys ens ho sembla, perquè al mig del segon llarg diria que vam fer alguna barreja de vies.
El començament de la via és evident, té el nom escrit al peu de la via, però just començar ja vam veure que la roca estava molt ensabonada, i que els peus no s'agafaven massa. Si hi afegim a la xafogor que ens feia suar a raig fet, tot plegat ens feia escalar amb una sensació de precarietat molt gran.Imagino que ahir no era el millor dia per anar-hi. De fet, només hi havia un parell de cordades més a tota la paret. Tot i estar a l'ombra, tot i l'aire que corria, costava parar de suar.
El segon llarg continua pujant recte per les plaques, però el Toni va anar massa a la dreta i va acabant pujant per un tram de l'Eucaliptus, però tampoc n'estem molt segurs...
El llarg on més vam gaudir va ser en el tercer, millor roca, menys grau i una temperatura més agradable hi van ajudar descaradament. Almenys així el Toni se'n va tornar cap a casa amb un bon gust de boca.
8 comentaris:
És un lloc que a mi m'agrada molt, però passa això que quan hi vas no saps massa el que fer. Bona via pel Toni. Una bona combinació és entrar em sembla que es diu Dire straits (variant de la Reserva)fent reunió a la R1 de la No sé
És raro que no bufés una mica de marinada.
Salut
És una gran roca. Plena de vies, jo diria que masses, ja que te'n vas d'una a l'altre sense saber-ho. Només té dos petits problemes: La calda que hi fa i lo sobades que estan les vies (almenys aquesta). Apart d'això molt maca.
Bonica zona, aqui em vaig iniciar en l'escalada, en un dels cursos que llavors (anys 90) organitzava la SAME. Fins i tot havia vingut amb tren + una bona caminada (es que als 17 anys ningú de nosaltres tenia cotxe).
Van passar uns anys en que no hi tornava, però recentment hi he anat tornant, per a redescobrir aquest racó entranyable tant proper a Barcelona, on treure's el "mico" quan no disposem de gaire temps.
Però, descarat: el Pic del Martell no és bon lloc per a l'estiu!!!
Salut.
ara a l'stiu en aquesta zona, lo millor es matinar molt, i cap a les 13:00 arribar a la platja i demanar-se una paella i una clara de litro per recuperar-se de l'esforç!
un muntanyenc com tu arran de platja! segur que et va sortir urticaria!
El problema del Pic del Martell es que sempre es repeteixen les vies més equipades, però n’hi ha d’altres molt interessants on cal un reequipament. A mi em passa el mateix quan vaig no se quina fer. El lloc es ideal al estiu per les tardes pels de Barcelona i rodalies, encara que pot haver-hi dies com el que veu tenir.
Mingo, ja veus que al final et vam fer cas, però la propera vegada recuperaré alguna via d'aquestes que es fan més rarament, a veure si va millor.
I si que bufava la marinada, si, però el dijous va fer un dia fort de calor i xafogor. I nosaltres no hi estem gaire acostumats.
Toni, hi tornarem, no?
Xavi, a mi el lloc m'agrada, però segurament aquest dia hi va haver una combinació de factors negatius...
M'apunto la idea, Llorenç, llàstima que als matins treballi....
Joan, si tens alguna via en concret al cap, ja la pots deixar anar. S'accepten suggeriments!
Que vagi moooooolt bé el viatget, Joan! A disfrutar de les vacances! ;)
Gràcies, Becki! Demà ja marxo!!
Publica un comentari a l'entrada