7 de jul. 2009

Monòlit groc a l'Esperó d'Olesa, càmping de Montserrat

Després d'un cap de setmana embolicats en la travessa Núria-Queralt, aquest dilluns a la tarda tocava tornar a sortir a tocar roca. Les previsions no eren massa bones, però tot i les nuvolades, hem pujat al Monestir per fer la despedida, la darrera escalada abans de marxar de vacances. Fins al mes d'agost no hi podrem tornar!

Així que hem provat una via diferent, i el Monòlit groc semblava una bona idea. Una via amb ombra a la tarda, aproximació curta i grau interessant (a sobre, la ressenya d'Onaclimb).

Al començament de la via, hi ha 3 llargs de II/IIIº que et deixen al peu de la via. Nosaltres els hem fet encordats per la ignorància de no saber com podien ser, però realment no cal. Són una mena de grimpada amb bona roca, que et permet d'arribar al peu de la via. Hem empalmat els dos primers, i el tercer i la corda fixe.

Pensàvem que així escalfaríem, però quan hem començat la via ja hem vist que no havíem escalfat massa.

Reconec que el primer llarg m'ha sorprés. La ressenya parla de placa tècnica i sostinguda, cosa absolutament certa, però la roca no mata ni dóna massa confiança. La qüestió és que a mig llarg (a sota) no he vist clar i he baixat, no estava fi.

Per sort el Toni si que ha donat la talla i se n'ha sortit la mar de bé. Patint, clar, però ha passat. I és que els espits allunyen bastant i el 6a és obligat...

El segon llarg (a sobre) és de la mateixa tònica, però la roca ja és tota una altra cosa, i el fet de passar net el llarg anant de segon m'ha donat la moral suficient per fer-lo. I això que els espits continuen allunyant!

Continuaven passant nuvolades però les ganes d'arribar a dalt han estat molt grans, tan grans que al final la pluja ens ha respectat.

Els darrers llargs es troben molt fàcils després d'aquestes plaques... En el tercer la roca continua sent molt bona i només té el pas d'un sostre que hem fet en A0, tot i que apunten que només és 6a (a sobre).

El darrer és molt senzill (a sota), la roca ja torna a ser normaleta, i et deixa amb la sensació de que t'agradaria sortir per dalt.

Una ullada als cims de Sant Benet, i comencem la baixada rapelant. Hem fet servir una estratègia que ens ha anat molt bé. Com que la baixada és una mica caòtica, amb ràpels inclinats (els dos primers) i ràpels bruts (els darrers), hem baixat fent ràpels curts, amb una sola corda, i ens ha anat molt millor del que podria haver anat amb dues cordes. Abans d'una hora havíem fet els 7 ràpels i érem al Monestir.

En resum, una via interessant i ràpida, però on cal anar-hi ben mentalitzat.

3 comentaris:

Joan B ha dit...

Felicitats per la via,

Jo a la primera tirada de veritat ( 4a) també hi vaig patir molt i en algun pas no vaig tenir gaire clar que pogués tirar amunt, però al final va sortir ( amb alguns A0)
La següent tirada te molt bona roca però els primers metres també son molt finets.
Amb lo dels rapels curts ho vareu encertar, ja que nosaltres varem tenir problemes amb les cordes, i per voler-los enllaçar i anar més ràpids,en un em vaig quedar a 3m del terra...

Llastima que no tinguis temps de fer l'Esperó del Místic, t'agradaria més i la roca és molt bona
Bones vacances


Salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta la tinc al punt de mira, força dura pel que comentes...buff!
bones vacances i ja explicaras les teves aventures, cap a on vas?

Gatsaule ha dit...

Joan, veig que vas tenir els mateixos problemes que nosaltres, això vol dir que no estem tan malament...

Suposo que la proximitat de les vacances va tenir el seu pes... I l'esperó el tenim al punt de mira, espero anar-hi aquest estiu.

Jaume, en la forma en que estàs no patiràs enlloc, la via és bona i les assegurances allunyades la fan dura, però és un tema de coco...

Marxo als Alps, Dolomites, Tirol, Valais...., però res d'escalada, que vull fer reposar el braç.