En general, les vies de Gorros tenen un punt de comoditat que les fa ser molt agradables, i aquesta no s'escapa d'aquesta tònica, tot i la dificultat del tercer llarg. Quan amb el Toni vam decidir de pujar una tarda a Gorros, ben aviat ens vam apuntar aquesta via que puja per l'esperó dret de la Magdalena (a sobre).La descripció la qualifica de la millor via de la roca, amb parabolts abundants i que recorda a la Punsola, però en petit.
No cal gaire ressenya per anar-hi, la via és una tirallonga de parabolts grocs. El L1 té uns 55 m, i no passa de IIIº. El segon, de 45 m, ja pica una mica més, amb un tram de IV+ molt bonic abans de la reunió (a sota).
La putada en tot aquest tram és el sol de cara que incomoda una mica... Ja vam veure que hauríem estat més còmodes en les vies de més a l'esquerra.
El tercer llarg és el més difícil, 30 metres verticals, amb un tram desplomat al mig. En lliure hi donen 6a, i nosaltres vam forçar-ho bastant, però vam acabar penjant-nos. Ni al Toni ni a mi ens agraden gaire els desploms!Això si, la roca és molt bona i les preses enormes, excepte en el desplom. També és mala sort...
La darrera tirada és molt curta, deu tenir uns 25 metres, però ens va agradar molt. Des de la reunió, flanqueig a l'esquerra i cap amunt. Llarg vertical i amb un bon ambient, que no passa de IV+, amb grans patates per agafar-s'hi de gust! A vegades sap greu de deixar alguna gran presa sense utilitzar...
La baixada és còmoda, un parell de rappels fàcils, el primer d'uns 12 metres, i el segon de 25, et deixen al caminet que et retorna a baix sense patir. Realment recomanable.La descripció tenia raó, és una via que es fa curta!
16 comentaris:
Va parir company, no pares... Tan aviat ets a França com t'escapes a Montserrat, no hi ha res que amb motivació no es pugui fer...
No dono a l'abast de llegir tots els teus pots nano
Volia dir "posts"
Totalment d'acord amb el Nenivan. Para una mica!!! :)
Doncs si, esteu hiperactius!!
Aquesta es una via que també tinc ganes de fer, crec que serà l'escollida quan torni als gorros. Però és que la llista de pendents es va ampliant a mida que veig els vostres posts.... totes m'agraden....
Ostres un dies sense entrar i per posar-me al dia tinc feina, només amb tu. Jo aquesta no sé si l'he fet, en vaig fer una per aquesta cara, però crec que devia anar més a l'esquerra.
Vinga una abraçada
Veig que molta gent pensa el mateix que jo, no vegis quin bon ritme que portes. A mi també se m'acomulen les vies pendents a mida que vaig mirant els posts, sobretot amb el teu blog.
Enhorabona i records.
Bona via! Avui de casualitat en parlava d'ella amb en Joan Oliva, que em sembla havia col·laborat en l'obertura o el reequipament, igual que en d'altres vies de la zona de Gorros. He coincidit amb ell a la "Chiricahua Roc", a Benavent de la Conca (via molt recomenable), anava amb la colla dels veterans manresans. Quines fieres! el Frontera, Majó... escalant com si tinguessin 18 anys, fanàtics total (tots camí dels 70 anys), de gran vull ser com ells...
Records!
Nenivan aquest és l'avantatge de viure a Berga, que estàs gairebé a la mateixa distància de l'Arieja que de Montserrat...
Eduard, em sembla que no et pots pas queixar!
Sevide, si tens ganes d'anar-hi mira-te'n alguna altra de la vora, que aquesta es fa curta i et queden moltes ganes de més roca!
Mingo, a l'esquerra n'hi ha vàries que també tenen molt bona pinta...
Roque no et queixis, que sortir és molt fàcil, només cal anar-hi!
Xavi, així val la pena la chiricaua? Ho tindré en compte... Per cert, recorda que ja no ets tan jove!
Ja ho sé tot aixó i no tinc cap problema per sortir on sigui, sempre que m'ho pugui combinar amb la family i la Bea em dona facilitats, però últimament em costa trobar companys.
Si no fós pel tercer llarg... bbbbbrrrr!!!! ;)
Roque, ànims que tots hi hem passat per aquí!
Becki, només cal anar una mica més cap a l'esquerra....
Felicitats per la via,
Jo la primera vegada que la vaig fer també em vaig agafar al pas de 6a, en canvi a la segona repetició ( anant de segon) el vaig poder fer en lliure.
Via molt recomenable i no obligada
salut i a tibar
Sí que fa envega tanta activitat Joan, però s'ha d'aprofitar el temps no? que ja vas fer prou bondat fa uns mesos....aquesta via la tinc de fa molt temps pendent i mai trobo el dia...has fet la Bella Easo a Gorros? és molt maca, recomanable.
Veus, Joan, m'has donat una idea: tornar-hi d'aquí un any i, si hem aconseguit d'escalar seguit, veure què passa!
No l'he feta, la Bella easo. És millor que l'òpera prima? És la propera que volíem fer...
La Bella Easo és molt semblant a l'Opera prima però més mantinguda i amb dos passos de 6a, el primer finot però molt ben assegurat així com l'altre, ves a fer-les que disfrutaràs.
Hi aniré ben aviat, és una zona on a la tarda hi cau una bonica ombra...., ja la tinc ullada!
Publica un comentari a l'entrada