13 de juny 2009

Dent d'en Rossell, via Tardor d'en Nebjeperura

Aquest matí hem pujat a la Dent d'en Rossell amb en Mohawk i en Jortx. Per la seva alçada propera als 2.000 m, la teníem per una via d'estiu. Ara ja no la hi tenim, avui ens hi hem literalment rostit! Sort que anàvem tardet i a la segona part de la via l'ombra ja ens ha acompanyat....

Però la veritat és que la paret m'ha agradat, la roca és bona i les fissures que vas trobant permeten una bona autoprotecció, quan sembla que cal. Avui hem fet la Tardor d'en Nebjeperura (a sobre hi he copiat la ressenya d'Onaclimb), que potser és de les més repetides. Fins i tot hi hem trobat una altra cordada!

Potser la pega de la via, i sembla que de la paret, és la gran quantitat de vegetació que hi trobem. Tot i que no molesta massa, si que trenca la continuitat de la roca i en alguns passos les herbes se't fiquen al nas.

La via comença seguint unes plaques compactes (a sobre), per entrar en una mena de diedre xemeneia (a sota) que s'acaba transformant en xemeneia desplomada. En aquest llarg es resumeix la tònica de la via: roca compacta, bones preses i verticalitat.

De tant en tant apareixen uns trams vermells, degut a esllavissades, on la roca recorda més el granit del Mont Blanc que el gneiss del Ripollès, com en un tram del segon llarg (a sobre). Aquí no hi ha vegetació, però la roca és llisa de mala manera.

El tercer llarg (a sota) comença amb un diedre fi, i amb un flanqueig en un tram de roca vermellosa, on s'hi pot apreciar la seva poca adherència.

Però segurament el pas més conegut de la via és l'inici del quart llarg i el seu desplom fotogènic.... Precisament és l'únic pas difícil del llarg.

Després la via flanqueja a la dreta (a sota) i puja per travessar un sostret amb unes preses gegants, que permeten de fer-lo amb una certa comoditat. Tot el llarg és molt vertical.

Després ja només queda acabar de pujar fins a la pista de Fontalba, una pujada suau que es fa molt ràpidament i que et torna al cotxe.

17 comentaris:

Jortx ha dit...

Buuuuuuuh!

La foto del L4 anant de segon no té gràcia Mohaaaaawk!

=P

Pietro ha dit...

Osti que bones les fotos del desplom del L4. Només per fer aquestes fotos ja val la pena anar a fer la via!

SEVIDE ha dit...

Enhorabona!! Jo hi vaig fer un intent l'any passat però m'hi vaig fer caqueta i no vam arribar ni a la primera R. Un pas llarg i mal assegurat em va fer enrere.
Sou unes màquines!!!

Piter ha dit...

Jo aquesta la tinc a la llista !! I la foto del desplom també !!! jeje

Apa ens veiem !

Eduard ha dit...

Així que heu passat molta calor? A quina hora comença a tocar l'ombra? Quin horari vau fer?... Jo vull fer-me la foto del desplom!!!!

Gatsaule ha dit...

Jortx tens tota la raó, que amb la cinta llarga t'hi jugaves una bona castanya!

Pietro, curiosament aquest llarg és el més senzill de la via, només té el pas del desplom.

Sevide, el primer llarg té un parell de passos on cal tenir la tranquilitat de posar bé les peces, però nosaltres portàvem de tot.

Piter, a part de la foto, la resta de la via val la pena.

Eduard, vam trigar una mica més de 3 hores a fer la via. Així que hi pots anar tranquilament a partir de la 1 del migdia i t'assegures ombra a la paret!

Joan B ha dit...

Felicitats per la via,
Nosaltres el dia que hi varem anar a fer-la no debiem estar gaire inspirats però recordo que vam baixar de la R1 i varem acabar fent-ne alguna del costat. El sol també ens va fregir vius !!
Salut i a tibar

Jose ha dit...

Enhorabona per la via!

Guardo un record molt bo, em va agradar mooolt fa dos anyets, per mi els llargs mes putes el L1 i, si vols fer-ho en lliure, el L3(que t'ha quedat moolt be la foto on es pot veure la dificultat). Cuan la vam fer estaven fent les voladures (no ho sabiem) del nou tunel... a la R2 de sobte sentim que tota la muntanya tremola... em vaig acollonir!!! els companys que anaven de segon estaven al pas puta del L2 intentar fer-ho en lliure i al sentir el remor van desistir.
A la mateixa paret he fet a mes la del Duis, que es mes sencilleta i rápida, pero el L2 i el L3 estan força be. Cuan vam anar hi havia 7 cordades, a banda de naltros (just havia sortit la guia del ripolles), però totes o al diedre primavera o a la del Duis o al somni d'en rosell.

A gaudir!!!

Mingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mingo ha dit...

Enhorabona, aquesta la tinc en llista, a veure si em recupero bé per anar-hi.
Ummmm diuen que és l'única que val de la paret. Pel que expliques la roca és bona.
Ens veiem

Gatsaule ha dit...

Joan, llàstima que baixessiu perquè la via t'hauria agradat!

José, així està bé la dels Duis? M'ho apunto pel proper dia que hi torni, que segur que no serà a l'estiu.....

Mingo, la roca sorprèn, m'0imaginava un gneiss més trencat i llis, i és molt sòlid i adherent, amb l'avantatge que està ben estratificat cap endins, i això fa que les preses de mà siguin collonudes!

Llorenç ha dit...

Veus, en aquesta paret, pel que recordo haber llegit noen parlaven massa bé, tot i que ara veient els teus comentaris igual m'hi apropo, tot i que ens cau lluny, si dius que val la pena....

.mmmmm....ens ho haurem de pensar bé! felicitats! veig que t'envoltes de gent forta!!que estàs preparant????

Gatsaule ha dit...

Si, queda relativament lluny, però com totes les del Ripollès per vosaltres... Val la pena perquè és un bon tast d'escalada pirenenca!

Sempre en tinc alguna al cap..., però així el dia que quedem intentaré estar a l'alçada!

Becki ha dit...

Ripollès... mmmmmm... deu estar deliciós, el paisatge... uuuuuf! :)

Gatsaule ha dit...

Tal i com dius: mmmmmhh! Ple de flors, verd i exhuberant, fins i tot a les reunions!!

Xavi ha dit...

Bona escalada! llàstima d'algunes herbetes i la malla metàl·lica a peu de via. Falta la teva foto fent el mico al llarg 4!!!

Gatsaule ha dit...

Xavi, a algú l'hi havia de tocar anar l'últim....