A la Coma, des de l'ajuntament han anat arranjant i senyalitzant tota una xarxa de camins tant al Port del Compte com a la serra del Verd. Aprofitant aquests camins, el dissabte vam anar amb la Clara a fer una travessa del Verd a partir de coll de Port.El fet que la Coma i coll de Port estiguin molt a prop en cotxe, era una temptació massa gran per no pujar-hi amb dos cotxes, i fer una bona i còmode travessa.
El primer tram del camí és molt planer, bàsicament fins a la carena, on tenim una bona visió del vessant oest del Verd (a sobre). Llavors comença una pujada força dura fins el cim.
El dissabte feia un temps revoltat. Mentre pujàvem anàvem veient com queien ruixats aquí i allà, fins que ens van acabar enganxant. Sort de trobar una petita balma on aixoplugar-nos i deixar passar pluges i pedregades...Després el temps va tornar a millorar, i vam poder acabar d'arribar al cim, mentre tornàvem a agafar escalfor.
Mentre la senyalització de la pujada és força millorable, la baixada no té pèrdua. Cap al coll de Belitres (a sobre) i la font d'Urdet on, poc abans d'arribar-hi, cal baixar decididament cap a la Coma per una camí que acaba sent molt evident. Tot el tram està ben senyalitzat amb fites i marques grogues.La baixada és agraïda i sense adonar-te'n ja et trobes a la magnífica borda del Pujol (a sota).
Després la ruta s'endinsa per sota dels penya-segats d'aquesta vall mig oblidada del Verd, entremig de les rouredes fins gairebé la Coma.
Aquí us deixo el plafó amb els itineraris senyalitzats del municipi, i el mapa del recorregut. També podeu trobar el track al wikiloc.
5 comentaris:
Caram, si que es bonica aquesta excursió. I el temps revoltat, com es veu a les fotos, us la devia fer més maca.
1500 de pujada son molts per al Xiruquero, per això estudiaré aquest camí que va per sota.
Fa goig llegir les vostres excursions.
En aquesta zona n'hi ha de tota mena, però en aquest cas la pujada està molt repartida i gairebé no es nota.
I tens raó, el temps revoltat sempre és atractiu.
Veig que n us vau mullar massa! Llestima que no puguessim coincidir! Tornavem tard de Oliana, i a més vam trobar coneguts per Solsona. Nosaltres també ens vam mullar!
Molt guapa la zona!!! je je ej
Si, Llorenç, una veritable llàstima. Darrerament costa de veure'ns, n'haurem d'organitzar alguna!!
Espero que us anés bé per Oliana...
je je je!! buscant fotos de la zona t'he trobat!!! que raro!!! recordes que des de la borda del pujol es veia una agulla amb roca delicada?just al mig del clot d el'infern?m'estranya que no li fessis fotos! je je je...en surten 325m d'escalada amb V/A1! "Redimonis"
Tens alguna foto interessant de l'agulla?
Si es així, envia-me-les al meu correu!
gracies!
Publica un comentari a l'entrada