Ahir a la tarda vam canviar de massís, amb el Toni, i vam tornar al Cingle. Ell té ganes d'anar fent totes les seves vies i ahir tocava la primera de totes les que hi vaig obrir. Jo també volia veure en quin estat estava, així que aprofitant que feia una tarda magnífica, hi vam pujar.El començament és curiós, travessa un sostre força atlètic assegurat per un espit i un camalot, per travessar una feixa i enfilar-se per un mur ratllat poc complicat (a sota). Un primer llarg que ja et diu que aquí no s'hi troba precisament la millor roca del Cingle!
La primera reunió es fa en un replà molt còmode on hi ha un espit, i que es pot reforçar molt bé amb friends.El segon llarg comença molt bé, per un mur ratllat on cal anar a buscar els millors passos a dreta i esquerra (a sobre). Més amunt s'adreça i la roca empitjora, llavors toca flanquejar descaradament a la dreta, per damunt d'un sostre, i seguir una diagonal herbosa fins a la segona reunió.
Aquesta reunió no té pèrdua, situada al punt més baix de la magnífica placa del tercer llarg, al costat d'un arbre.
Aquí comença el millor llarg de la via, una placa compacta de més de 50 m, amb només 3 espits, però que es poden complementar molt bé amb aliens i algun tascó (a sota).
Dalt de tot, la dificultat baixa del Vº i permet una còmode arribada a la carena, on ens torna a tocar el sol. Que amb l'aire fred que corria ahir a la tarda, vam agrair especialment.
10 comentaris:
Vas envalat Joan! vols recuperar el temps perdut amb el braç eh? bona via aquesta, un se l'ha de guanyar, a veure quan ens hi acostem.
Al cingle de la To?! Que no coneixes la maledicció?! Buf, jo no m'hi acostaria!! :-p
No, no coneixo la maledicció, fes-ne cinc centims Selene, que així hi anirem amb coneixement de causa...
Doncs jo no en sé gaire cosa, només que el Gatsaule, el Jortx i el Mohawk hi van anar a obrir una via i poc temps després tots ells i els qui estem al seu voltant estàvem maleïts.
El Gatsaule es va fer mal al braç, el Mohawk ja no recordo a on, però també va acabar mig lesionat i el Jortx (el qui hi havia passat menys temps) amb unes bones cagarrines!
Per si no fos prou, vam anar a la Colomina a passar-hi quatre dies i ens va ploure, una nit ens va pedregar (si no, que li preguntin al nyanyo que portava el Mohawk dos dies després) i jo em vaig haver de quedar un dia sencer al càmping mentre els altres anaven d'excursió perquè no em trobava bé, tot i que no sé dir-te exactament què tenia.
Després de tots aquests successos, a casa no volem ni sentir parlar del Cingle de la To!!
:-p
Ei, Selene, que amb el Jortx vam anar un dia de lluna plena a desfer l'encanteri, i ara ja s'hi pot anar tranquil·lament!
Em sembla que tot la culpa la tenia un parabolt que va posar molt malament el Mohawk i els Déus es van emprenyar....
Així la maledicció ja s'ha trencat? Uf, em treus un pes de sobre!
Joan,
El que es veu a la 3a foto, és una pedra que cau en el moment de fer la foto ???
salut i a tibar
Selene, em sembla que si, que s'han ben trencat. Ja pots anar-hi el dia que vulguis, potser et dóna sort per les opos...
Joan, tens bona vista per la teva edat, he, he, he,... Just tirava la foto quan el Toni em va avisar! Als replans tumbats hi ha coses que a vegades cauen...
Una pedra que cau?! Estàs segur que s'ha acabat la maledicció?!!
Si, és evident, en una altra època m'hauria tocat....
I pensa que tirar-me pedres a sobre és l'esport preferit del Toni!
Publica un comentari a l'entrada