Amb una mica de terregada de la revetlla, volíem aprofitar el dia per caminar una estona, no massa lluny de casa. Finalment hem desenterrat una antiga ruta que teníem a la llista, d'anar a recòrrer les carenes del nord del port d'Envalira, a Andorra.I és que anant tard, poder sortir des de 2.400 m d'alçada, sempre ajuda!
La ruta, sempre per bon camí carener, puja diversos cims, començant pel pic Maià i les seves antenes, i es pot arribar fins el Roc Melé (a sobre) si hi ha ganes.
Però avui nosaltres anàvem tard i relaxats, gaudint del paisatge i de raconades magnífiques com la vall de Siscaró (a sobre), que baixa fins a la vall d'Incles.De fet, molts dels paisatges que avui hem contemplat, no fa massa que els recorríem amb els esquís als peus...
Al final, hem arribat fins al pic de la Font dels Isards (a sota), que ja era el que feia quatre, i hem girat cua.
La tornada, pràcticament pel mateix lloc, seguint les carenes, ens ha servit per preparar-ne una de millor pel proper dia que vinguem cap aquí, i per anar enumerant les muntanyes veïnes, com l'Estanyó i la Pica d'Estats (a sobre) o el pic de Rulhe (a sota).
4 comentaris:
Bonica ruta que gaudeix de grans panoràmiques.
I pel temps de l'esquí els dos cims abans de la Cabaneta tenen unes pales magnífiques per baixar.
Si, és una zona molt interessant per l'esquí, per això ens va agradar d'anar-hi ara, per veure'n el contrast!
No perds passada Joan! i que és això de terregar? El Pic de Ruhle és un gran cim, alterós i amb grimpadeta final que li dóna caràcter, el vàrem fer des d'un refugi prou comfortable i a sobre guardat.
Jaume, el Rulhe és realment un gran cim, una mica oblidat perquè està al costat francès, però molt interessant. Sobretot a l'hivern.
La terregada és allò que els castellans en diuen ressaca....
Publica un comentari a l'entrada